TREBALLEM EL TEMA 3 AMB ACTIVITATS

   Respon a les següents qüestions, les respostes les pots buscar en els llibres de classe, en internet, o en els enllaços que has utilitzat per a fer el power point del tema. Una volta resoltes les preguntes, les penjes al teu blog personal:

1.- En què consisteix la funció de relació en els éssers vius? Per què és necessària la funció de relació en els éssers vius? Posa tres exemples on estiga donant-se la funció de relació, tant en animals com en plantes.

2.- Còpia i completa el quadre següent i indica quin sentit i quins receptors són els encarregats de percebre, en un mamífer, cada informació de l'entorn:

3.- Dels cinc sentits que posseeix un mamífer (vista, oïda, gust, olfacte i tacte) quins creus que són els dos sentits que proporcionen més informació de l'ambient? Per què?

4.- A quin òrgan del cos d'un vertebrat envien la informació els òrgans dels sentits? Què fa aquest òrgan amb la informació que rep dels òrgans dels sentits?

5.- Per què és necessària la reproducció en els éssers vius? Quina funció compleix per a l'espècie?

6.- Quins són els tipus de reproducció asexual més comuns en els animals?

7.- Indica si les següents afirmacions corresponen a la reproducció sexual o asexual:

• Els descendents són idèntics al progenitor.
• Tipus de reproducció comuna en organismes que viuen fixos al substrat.
• Generalment hi intervenen dos organismes.
• Requereix la formació de gàmetes.
• Cal que hi haja fecundació.
• Els descendents tenen caràcters barrejats dels dos progenitors.
• Proporciona diversitat d'individus.
• A partir d'un sol individu es poden generar gran quantitat de descendents.

En aquest tema anem a preparar de nou, entre tots, un power point amb els continguts. Ho farem en  grups de dos alumnes. Cada grup ha de preparar un power point, que continga entre 4 i 6 diapositives, d'una part del tema. Jo us assignaré a cada grup la part que heu d'elaborar. Gran part de la feina la fareu a classe, però igual fa falta que algun dia treballeu a casa. Per poder fer el power point teniu que consultar els llibres de classe i també les pàgines web que jo us indicarè en aquest blog. Una volta preparat el power point, el pujareu al slideshare i d'alli al vostre blog (açò ja us explicaré, en classe, com es fa). Tot tindrà unes dates d'entrega que heu de respectar.

   Els grups de treball són:

1. Carlos Ribes-Iris Fons
2. Alicia Escrivà-Fernando Nicolàs
3. Carles Gascò-Coral Claver
4. Miquel March-Elia Nicolàs
5. Roberto Brines-Águeda Calatayud
6. Vicent Galan-Marc Boscà
7. Andrea Honrubia-Marc Lledó
8. Ernest Escrivà-Maria Beltràn
9. Iris Vargas-Natan Gay

La feina que cada grup ha de fer és: 

1. La relació i la coordinació en els éssers vius: definició, elements de la funció de relació, comportament i adaptació.
2. Els receptors d'estímuls i els sistemes de coordinacció en els animals.
3. El sistema nerviós en animals invertebrats i vertebrats. El sistema endocri en els animals.
4. L'aparell locomotor en animals invertebrats i vertabrats.
5. Les respostes de les plantes als estímuls. Tropismes, nàsties, hormones vegetals.
6. La reproducció i el cicle vital. La reproducció asexual en els animals.
7. La reproducció sexual en animals. La fecundació interna i externa. El desenvolupament embrionari, i el desenvolupament postembrionari en animals.
8. Reproducció asexual en les plantes i reproducció sexual en les plantes amb llavors.
9. Inconvenients i avantatges de la reproducció asexual. Inconvenients i avantatges de la reproducció sexual.

   Cada grup de treball ha de fer una presentació en classe , als demés companys, del seu power point. Tots els power points, els reunirem en un i el penjaré al blog general de la assignatura.

   El dia que feu la presentació en classe, m'entregareu 5 activitats relacionades amb el que heu explicat. Aquestes activitats estarán proposades i resoltes per vosaltres, i jo les penjaré al blog general (sense resoldre) per a que els vostres companys les facen i entreguen.

   Podeu consultar en aquestes fonts d'informació que estan molt completes i contenen activitats: Funció de relació i reproducció I  i Funció de relació i reproducció II. 

   Consulteu la viquipèdia per a obtindre información general, i en altres pàgines web que aneu trobant vosaltres mateix. En clase teniu llibres de text per poder consultar.

   Teniu tota aquesta setmana (3 sessions) per a fer el power point.

Llegeix el següent text i contesta a les preguntes:

   "La biòloga Amanda Vicent és la major experta en l'hipocamp, o cavall marí, i la primera persona que ha estudiat la reproducció i el comportament d'aquests animals davall l'aigua. Actualment dirigeix el projecte Seahorse, encaminat a protegir l'habitat d'aquests animals i a estudiar-ne la reproducció i el comportament, a fi de poder contribuir a la seua conservació.

   El que més ens sorprén en l'hipocamp és la reproducció, ja que és el mascle el que queda embarassat. La reproducció comença amb una dansa que pot durar fins dos dies, on el mascle i la femella s'entrellacen amb la cua. Després la femella diposita més de 200 ous, a través d'un tub ponedor, en una bossa que posseeix el mascle a l'abdomen. Una vegada que els ous estan segurs dins la bossa, el mascle allibera l'esperma per fecundar-los. En la bossa incubadora es desenvolupen els embrions i queden ben protegits. Entre dues i sis setmanes més tard, els ous eclosionen. Aleshores, el mascle realitza "el part", s'encorba i expulsa les cries, d'un centímetre aproximadament, ja desenvolupades del tot a través de l'obertura de la bossa."

(Respon a les següents preguntes i penja la resposta al teu bloc personal). Pots trobar informació per poder respondre, en els llibres de consulta de l'armari de classe i en el següent enllaç: La funció de reproducció en els éssers vius

1. Busca la biografia i una fotografia de la biòloga Amanda Vicent. Resumeix la biografia i còpia la fotografia en el resum. Penja el teu resum amb la fotografia en el teu bloc personal.
2. Còpia una imatge dels cavalls marins al teu bloc. Busca en internet a quin grup d'animals pertànyen els cavalls marinsi escriu-ho al peu de la imatge.
3. Quin tipus de reproducció (sexual o asexual) tenen els cavalls marins? Raona la teua resposta.
4. Per què és tan important la funció de reproducció en els éssers vius?
5. En què es diferència la reproducció sexual de la sexual?
6. Què és la fecundació?
7. Busca com s'anomena el fet que el mascle i la femella d'una espècie siguen molt diferents.

(Teniu de temps fins al proper divendres, 22 de Novembre, per a llegir, resoldre i penjar al vostre bloc les dues lectures d'aquest tema 3.

TEMA 3 LES FUNCIONS DE RELACIÓ I REPRODUCCIÓ.

EN AQUEST TEMA...

• Comprendrás en què consisteixen i com es generen diferents comportaments en els animals.
• Aprendràs els diferents tipus de respostes i efectors dels animals.
• Diferenciaràs la comunicació nerviosa de l'hormonal.
• Coneixeràs l'organització del sistema nerviós en diversos grups d'animals.
• Identificaràs diferents aparells locomotors d'animals.
• Entendràs la resposta de les plantes als canvis en l'entorn.
• Coneixeràs el significat i la finalitat de la reproducció.
• Reconeixeràs les principals fases que se succeeixen en el cicle biològic.
• Distinguiràs entre reproducció sexual i asexual.
• Identificaràs les fases de la reproducció sexual en animals.
• Coneixeràs el cicle vital de les plantes.
• Reconeixeràs les etapes de la reproducció sexual en les plantes.
• Valoraràs els avantatges i inconvenients dels dos tipus de reproducció.
• Realitzaràs l'estudi experimental d'una flor.

Per començar, llegeix el següent text i contesta a les preguntes:

    "L'any 1953, un grup de  científics japonesos acudia cada dia a la platja de l'illa de Koshima, al Japó, on deixaven moniatos per alimentar els macacos del Japó (o de cara roja) que hi habitàven , el nombre dels quals havia augmentat fins al punt que els recursos naturals no eren suficients per a mantindre la població. Amb això, els investigadors pretenien que les mones abandonaren el bosc i quedaren al descobert, per poder observar el seu comportament de prop.
Un dia, després de donar menjar als macacos, una femella de 18 mesos, que van anomenar Imo, es va endur el moniato a l'aigua, el va submergir amb una mà i amb l'altra li va llevar l'arena. Pocs dies després, la mare va començar a fer el mateix, i més tard el grup de companys que es juntaven amb Imo es va unir a la costum de rentar els moniatos abans de ficar-se'ls a la boca.

   Actualment, tots el macacos de Koshima renten els moniatos en l'aigua del mar i molsts els submergeixen repetidament abans de cada mossegada, com si els agradara el gust salat.

   Uns dos anys després, els científics escamparen grans de blat per l'arena de la plaja. Els macacos plegaven els grans de blat un per un per menjar-se'ls. Un dia, però, Imo va agafar un grapat d'arena i blat i el va llançar a l'aigua. L'arena es va afonar i els grans de blat flotaren; Imo va agafar els grans i se'ls va menjar. En un parell de mesos, aquest comportament va ser aprés novament per la mare, els companys i la resta de macacos de l'illa."

   
(Contesta a les preguntes i penja les respostes al teu bloc personal de la assignatura, podràs trobar informació per respondre a les preguntes, en els llibres de consulta de l'armari de classe i en el següent enllaç: Funcions de relació i reproducció en els éssers vius.

1. Inventa una conversa entre dues o més persones que estiguen parlant sobre el text que acabes de llegir.
2. Busca una imatge dels macacos de Koshima i copia-la al teu bloc.
3. Quins òrgans permeten als macacos captar la informació del medi?
4. Quin ha sigut el desencadenant que ha provocat el comportament d'Imo?
5. Quins avantatges proporciona a Imo i a la resta de macacos aquest comportament?
6. En els simis, com en la resta d'animals hi ha dos sistemes que coordinen el funcionament dels diferents òrgans. Quins són aquests sistemes?
7. Poden els vegetals respondre als estímuls del medi que els envolta? Com?

TREBALLEM EL TEMA 2 AMB ACTIVITATS

   Respon a les següents activitats i,  o bé les penjes al teu blog personal de l'assignatura, o bé me les entregues en paper. La informació per a poder-les respondre la pots buscar en internet o bé entrar en l'enllaç de l'anterior entrada al blog:

1. Quina diferencia hi ha entre alimentació i nutrició?
2. Cita un exemple, d'animal herbívor, carnívor, omnívor, filtrador i necròfag, i indica de què s'alimenta cada un.
3. Per què és necessaria per als éssers vius la funció de nutrició?
4. On es du a terme la fotosíntesi en les plantes?
5. Explica per quina raó en les plantes a diferencia dels animals, no són necessaris procesos digestius per a incorporar els nutrients.
6. Explica ara, per què els animals necessiten realizar la digestió dels aliments que consumeixen.
7. Busca la definició d'egestió i d'excreció, i a partir d'eixes definicions digues la diferencia que hi ha entre els dos processos.

COMENCEM A TREBALLAR EL TEMA 2: LA NUTRICIÓ EN ELS ÉSSERS VIUS

En aquest tema anem a preparar de nou, entre tots, un power point amb els continguts. Ho farem en  grups de dos alumnes. Cada grup ha de preparar un power point, que continga entre 4 i 6 diapositives, d'una part del tema. Jo us assignaré a cada grup la part que heu d'elaborar. Gran part de la feina la fareu a classe, però igual fa falta que algun dia treballeu a casa. Per poder fer el power point teniu que consultar els llibres de classe i també les pàgines web que jo us indicarè en aquest blog. Una volta preparat el power point, el pujareu al slideshare i d'alli al vostre blog (açò ja us explicaré, en classe, com es fa). Tot tindrà unes dates d'entrega que heu de respectar.

   Els grups de treball són:

1. Carlos Ribes-Iris Vargas
2. Alicia Escrivà-Fernando Nicolàs
3. Carles Gascò-Coral Claver
4. Miquel March-Elia Nicolàs
5. Roberto Brines-Águeda Calatayud
6. Vicent Galan-Marc Boscà
7. Andrea Honrubia-Marc Lledó
8. Ernest Escrivà-Maria Beltràn
9. Iris Fons-Natan Gay

La feina que cada grup ha de fer és: 

1. La funció de nutrició: procesos implicats en la nutrició en els animals i en les plantes.
2. El procés de digestió en animals: fases generals de la digestió, tipus d'aparells digestius.
3. El procés digestiu en els invertebrats (esponges, celenterats, mol·luscos i artròpodes) i en els vertebrats (aus i mamífers).
4. La respiració en animals I: tipus de respiració cutània i branquial.
5. La respiració en animals II: tipus de respiració traqueal i pulmonar.
6. El transport de substàncies en els animals, tipus d'aparells circulatoris en animals (oberts i tancats).
7. L'excreció en els animals invertebrats (insectes i crustacis) i en animals vertebrats (mamífers, rèptils i ocells).
8. La nutrició en les plantes I: absorció de nutrients, transport de saba bruta i intercanvi de gasos.
9. La nutrició en les plantes II: transport de saba elaborada, metabolisme i respiració cel·lular en plantes i excreció en plantes.

   Cada grup de treball ha de fer una presentació en classe , als demés companys, del seu power point. Tots els power points, els reunirem en un i el penjaré al blog general de la assignatura.

   El dia que feu la presentació en classe, m'entregareu 5 activitats relacionades amb el que heu explicat. Aquestes activitats estarán proposades i resoltes per vosaltres, i jo les penjaré al blog general (sense resoldre) per a que els vostres companys les facen i entreguen.
   Podeu consultar en aquesta font d'informació que està molt completa i conté activitats: Nutrició en animals i plantes
   Consulteu la viquipèdia per a obtindre información general, i en altres pàgines web que aneu trobant vosaltres mateix. En clase teniu llibres de text per poder consultar.
   El dimarts 5 de Novembre, hauria d'estar el power point fet, eixe dia el pujareu al vostre blog en classe. Les presentacions començaràn el dimecres 6 de Novembre amb els grups 1,2,3. El divendres 8 de Novembre presentaran els grups 4,5,6. Finalment el dimarts 12 de Novembre, presentaran el grups 7,8,9.
   El dimecres 13 de Novembre repasareu i fareu activitats que penjareu al blog, i el divendres 15 de Novembre farem el control del tema. Heu d'estar pendents del bog general de l'assignatura per què anirè penjant activitats del tema per a fer.

TEMA 2 LA NUTRICIÓ

En aquest tema...

• Coneixeràs els aparells que intervenen en la nutrició animal i les funcions que realitzen.
• Aprendràs els mecanismes més importants que tenen lloc en els processos digestius de diferents animals.
• Coneixerás els models circulatoris dels animals.
• Entendràs com es realitza la respiració i l'excreció.
• Estudiaràs els processos implicats en la nutrició de les plantes.
• Diferenciaràs els processos de transport de saba bruta i saba elaborada.
• Aprendràs com les plantes realitzen la respiració i l'excreció.

Llig el següent text i contesta a les preguntes:

   L'om és un arbre que forma part de la cultura i el paisatge de nombrosos pobles d'Europa, però actualment n'han desparegut més de mil milions d'exemplars, sense que s'haja pogut fer gran cosa per evitar-ho.

   La causa és una malaltia anomenada grafiosi, que significa "malaltia gràfica". Aquest nom fa referència als curiosos dibuixos que formen els insectes transmissors davall l'escorça de l'arbre.

   Al començament de la primavera, uns escarabats xicotets, anomenats corcons de l'om, nascuts en arbres morts per la grafiosi, ixen de les seues galeries portant a les diminutres ales el fong que origina la malaltia i voles en cerca de troncs o branques de nous exemplars.

   El fong entra en l'arbre a través d'aquest insecte i s difon ràpidament pels vasos conductors, en provoca el taponament, avança fins a les arrels i impedeix la circulació normal d'aigua i nutrients, fet que causa la mort de l'arbre.

   La malaltia va aparèixer a Holanda a la primeria del segle XX, Se'n desconeix amb certesa l'origen, però sembla que procedeix d'Àsia, on els oms són més resistents. Una de les hipòtesis que es plantegen és que va ser introduïda pels immigrants xinesos que vingueren a Europa a treballar en el ferrocarril. Les seues maletes estaven fetes de fusta d'om i en aquestes va arribar el fong causant de la malaltia.

 

a) Quines espècies participen en la propagació i el desenvolupament de la grafiosi? Quin tipus de nutrició té cada espècie?
b) Quina acció del fong causa la mort de l'om?
c) D'on obtenen els éssers vius l'energia necessària per a dur a terme les funcions vitals?
d) Per qué necessiten un sistema excretor, els éssers vius?
e) Quines matèries primes utilitzen les plantes per a formar la seua pròpia matèria orgànica?
f) Quina diferència hi ha entre aliment i nutrient?

Activitats finals del tema

Activitats de repàs

 

 

1.- Visualitza la següent projecció i fes un resum del que has aprés d'ella: Nutrició autòtrofa

2.- Què s'entén per funcions vitals? A més de la realització de les funcions vitals, quines característiques comunes comparteixen tots els éssers vius?

3.- Completa els esquemes que t'he proporcionat en clase i explica els processos que representen.

4.- Completa les següents frases:

a) La _______________________ és el procés mitjançant el qual una cèl·lula mare es divideix i n'origina de noves.
b) Les cèl·lules filles producte de l'esporulació reben el nom d'_________________.
c) En el procés de la mitosi es reparteixen, entre les cèl·lules filles, dues còpies idèntiques.
d) En dividir-se les cèl·lules dels organismes __________________ apareixen individus idèntics als progenitors.

5.- Completa el quadre següent que identifica les funcions del orgànuls cel·lulars:

Orgànuls cel·lulars                   Funcions  

_________________              Vesícules que digereixen substàncies complexes.
Reticle endoplasmàtic            ________________________________________
Mitocondris                             ________________________________________
_________________             A l'interior es realitza la fotosíntesi.
Vacúols                                  ________________________________________

6.- Realitza un esquema senzill que represente el procés de la respiració cel·lular. Explica la funció que compleix aquest procés a la cèl·lula.

7.- Defineix els conceptes següents: nutrició cel·lular, nutrients, catabolisme, nutrició autótrofa, nutrició heterótrofa.

8.- Què són les biomolécules? Quina diferencia hi ha entre les biomolécules inorgàniques i les orgàniques? Quines són les biomolècules que emmagatzemen i conserven la información genética?

9.- Enuncia els principis de la teoría cel·lular.



                                                         


Treballem el tema 1 amb activitats...

ACTIVITATS SOBRE BIOMOLÈCULES

 

 

 

1.- Resumeix els teus coneixements sobre les biomolècules. Respon a les preguntes següents:

 

      a) Què són els principis inmediats?

      b) Quin altre nom reben?

      c) Realitza una classificació dels principis inmediats.

      d) Quins tipus de biomolècules constitueixen els éssers vius?

 

2.- Classifica les següents biomolècules en orgàniques i inorgàniques i posa un exemple de cada una d'elles.

 

3.- Indica la biomolècula que predomina en cada aliment (aigua, sals minerals, glúcids, lípids, proteïnes o àcids nucleics.

• Barra de pa
• Oli
• Encisam
• Got de llet
• Tomaques
• Creïlles
• Peix
• Bistec de vedella
• Mantega

Podeu consultar en la página següent per a realitzar les activitats: Biomolècules o principis inmediats

 

 

 

ACTIVITATS SOBRE LA CÈL·LULA

 

 

1.- Fes un dibuix d'una cèl·lula procariota, d'una cèl·lula eucariota animal i una vegetal en un foli i indica totes les seues parts i orgànuls.

 

2.- Completa la següent taula referent a les parts i els orgànuls d'una cèl·lula eucariota:

 

PART	FUNCIÓ	A	V
ORGÁNUL

 

 

 

 

 

 



 



Treballem els continguts del tema 1...

   En aquest tema anem a preparar entre tots un power point amb els continguts. Ho farem en  grups de dos alumnes. Cada grup ha de preparar un power point, que continga entre 4 i 6 diapositives, d'una part del tema. Jo us assignaré a cada grup la part que heu d'elaborar. Gran part de la feina la fareu a classe, però igual fa falta que algun dia treballeu a casa. Per poder fer el power point teniu que consultar els llibres de classe i també les pàgines web que jo us indicarè en aquest blog. Una volta preparat el power point, el pujareu al slideshare i d'alli al vostre blog (açò ja us explicaré, en classe, com es fa). Tot tindrà unes dates d'entrega que heu de respectar.

   Els grups de treball són:

1. Carles Gascó-Iris Vargas
2. Alicia Escrivà-Fernando Nicolàs
3. Carlos Ribes-Coral Claver
4. Miquel March-Marc Lledó
5. Roberto Brines-Águeda Calatayud
6. Vicent Galan-Marc Boscà
7. Andrea Honrubia-Natan Gay
8. Ernest Escrivà-Maria Beltràn
9. Iris Fons-Elia Nicolàs

La feina que cada grup ha de fer és: 

1. Els éssers vius i les funcions vitals.
2. La composició química dels éssers vius.
3. Coneixement històric de la cèl·lula. La teoría cel·lular. Mida forma i estructura de les cèl·lules.
4. La cèl·lula procariota.
5. La cèl·lula eucariota. Cèl·lules animals i vegetals.
6. La nutrició cel·lular. Concepte de catabolisme i anabolisme. Nutrició autótrofa y heterótrofa.
7. La fotosíntesi en les cèl·lules.
8. La respiració cel·lular.
9. La reproducció cel·lular. Tipus de divisió cel·lular, material genètic i mitosi.

   Cada grup de treball ha de fer una presentació en classe , als demés companys, del seu power point. Tots els power points, els reunirem en un i el penjaré al blog general de la assignatura.

   El dia que feu la presentació en classe, m'entregareu 5 activitats relacionades amb el que heu explicat. Aquestes activitats estarán proposades i resoltes per vosaltres, i jo les penjaré al blog general (sense resoldre) per a que els vostres companys les facen i entreguen.
   Podeu consultar en aquesta font d'informació per a saber més sobre les funcions vitals ( Funcions vitals).
   Consulteu la viquipèdia per a obtindre información general, i en altres pàgines web que aneu trobant vosaltres mateix. En clase teniu llibres de text per poder consultar.
   El dimarts 1 d'Octubre, hauria d'estar el power point fet, eixe dia el pujareu al vostre blog en classe. Les presentacions començaràn el dimarts 2 d'Octubre amb els grups 1,2,3. El divendres 4 d'Octubre presentaran els grups 4,5,6. Finalment el dimarts 8 d'Octubre, presentaran el grups 7,8,9.
   El divendres 11 d'Octubre repasareu i fareu activitats que penjareu al blog, i el dimarts 15 d'Octubre faren el control del tema.

  

Comencem amb els temes...

TEMA 1 EL MANTENIMENT DE LA VIDA.

Pla de treball:
 

En aquest tema seràs capaç de:

• Identificar les característiques dels éssers vius i distingir-los de la matèria inerta.
• Comprendre la teoria cel·lular i l'estructura dels diferents tipus de cèl·lules.
• Diferenciar els dos tipus de nutrició cel·lular.
• Entendre els processos mitjançant els quals una cèl·lula obté matèria i energia.
• Reconèixer la importància de la fotosíntesi.
• Analitzar la respiració cel·lular com a mitjà d'obtenció d'energia.
• Identificar les formes en què es reprodueixen les cèl·lules.
• Comprendre la importància de tenyir les cèl·lules per facilitar-ne l'observació.
• Observar cèl·lules al microscopi.

Activitat 1:

 a) Llegeix la següent lectura i escriu, a partir d'ella, un diàleg entre diferents personatges que t'inventaràs, el diàleg l'has de publicar al teu blog  abans del divendres 20 de Setembre:

   Des de l'antiguitat fins avui s'han formulat moltes hipòtesis per a respondre a l'enigma de com sorgeix la vida.

   L'any 1640, el científic Jan Baptista van Helmont va arribar a proposar una recepta per a crear ratolins. "Les criatures com els polls, les caparres, les puces i el cucs, són els nostres hostes i veïns, però naixen de les nostres entranyes i excrements. Perquè si col·loquem roba interior plena de suor al costat de blat, en un recipient de boca ampla., al cap de vint-i-un dies l'olor canvia, i el ferment, sorgint de la roba interior i penetrant a través de les clofolles de blat, canvia el blat en ratolins". Segons Van Helmont, la suor humana actuava de força vital per a transformar el blat en ratolins.

   Aquesta idea estava fonamentada en el concepte de "generació espontània" que va perdurar durant molt de temps.

   La primera experiència científica en contra de la generació espontània la va dur a terme en 1668 Francesco Redi, que va demostrar que els cucs blancs que apareixien als pots de carn  en descomposició eren larves de mosca i que només sorgien quan els pots estaven destapats. Això no obstant, molts científics no acceptaren les conclusions de Redi, perquè consideraven que els cucs no apareixien a causa de l'absència d'oxigen, un "principi vital" fonamental per al desenvolupament d'aquests animals.

b) Necessiten respirar les plantes?Busca la resposta en Internet, elabora un informe de 5 línies i publica'l al teu blog abans del divendres 20 de Setembre.

  

Benvinguda al curs 2013/2014

Hola xiques i xics de 2 d'ESO E, benvinguts al blog de Ciències Naturals!

 Aci podreu publicar tot allò que al llarg del curs vaja sorgint.