dimecres, 25 de juny del 2014

DEURES PER A LA PROVA DE JULIOL

 
 
   Per preparar la prova de Juliol has d'estudiar els quaderns 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, i 8. El dia de la prova has d'entregar obligatòriament (per escrit) un esquema de cada tema i les activitats següents resoltes: (Si tens qualsevol dubte pregunta-lo pel correu.) Baix tens uns resums que et poden ajudar a estudiar.
 
 
 
TEMA 1: EL MANTENIMENT DE LA VIDA.
 
1.- Quina és la diferència més important entre les cèl·lules procariotes i les eucariotes?
2.- Quina diferència hi ha entre els organismes unicel·lulars i pluricel·lulars?
3.- Indica les funcions principals de cada una de les biomolècules i posa'n, quan siga possible, un exemple.
4.- Quines són les tres estructures bàsiques que posseeixen totes les cèl·lules?
5.- Indica quins organismes posseeixen cèl·lules autòtrofes i quins heteròtrofes.
Visualitza i aprén aquesta projecció
 
 
TEMA 2: LA NUTRICIÓ.
 
1.- Quins tipus de digestió hi ha en els animals? Com es realitza?
2.- Indica els organismes característics de cada tipus de respiració animal.
3.- Indica els tipus de brànquies que hi ha.
4.- Quins tipus d'aparell circulatori tenen aquests animals: mosquit, bacallà, musclo, gavina?
5.- Quins mecanismes permeten l'ascenció de la saba bruta des de l'arrel fins a les fulles?
 
TEMA 3: LA RELACIÓ I LA COORDINACIÓ. LA REPRODUCCIÓ.
 
1.- Assenyala què li passa a un animal des que es produeix un estímul fins que executa una resposta.
2.- Indica quins dos tipus de sistemes de coordinació presenten els animals i assenyala les característiques de cada un. Posseeixen ambdós tipus de coordinació, els vegetals?
3.- A què dóna lloc el conjunt de respostes d'un organisme als estímuls externs? De quin tipus pot ser en els animals?
4.- Indica els tipus de tropismes més importants.
5.- Resumeix les diferències entre la fecundació interna i l'externa.
6.- Indica les característiques del desenvolupament postembrionari directe i l'indirecte.
7.- Fes un esquema dels cicles vitals d'una molsa i una falguera, en què assenyales els processos que hi tenen lloc.
8.- Construeix una taula amb els avantatges i inconvenients de la reproducció asexual i sexual.
 
TEMES 4 i 5: L'ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES. ELS ECOSISTEMES DE LA TERRA.
 
1.- Explica en què consisteix el sistema depredador-presa.
2.- Realitza un esquema amb les espècies de plantes i animals més importants dels ecosistemes terrestres.
3.- Indica quines són les diferents zones d'un ecosistema marí en funció de la profunditat i en funció de la distancia a la costa.
4.- Defineix biodiversitat i valora la biodiversitat d'un bosc mediterrani i la d'un conreu.
5.- Fes un dibuix en diversos passos que explique el procés de formació del sòl.
 
TEMA 6: LA DINÀMICA EXTERNA I INTERNA DEL PLANETA.
 
1.- Fes un resum amb els tipus de meteorització mecànica i química.
2.- Enumera les característiques que tenen en comú els agents geològics.
3.- Cita tres exemples de roques sedimentàries i indica de quin tipus de sediment procedeix cada una.
4.- Fes un resum sobre la formació del carbó, del petroli i del gas natural. Explica què és el gas natural.
5.- Explica què és l'hipocentre, l'epicentre i les ones superficials d'un terratrèmol.
6.- Resumeix els processos de formació de les muntanyes.
7.- Explica amb un exemple què és un sistema d'alerta primerenca.
8.- Explica quina relació hi ha entre els processos geològics exeterns i interns.


TEMA 7: L'ENERGIA. LA CALOR I LA TEMPERATURA.
 
1.- Posa un exemple de cada una de les diferents formes de presentar-se l'energia.
2.- Descriu els avantatges i inconvenients de cada una de les fonts renovables d'energia.
3.- Elabora un quadre en què indiques quines fonts d'energia emeten diòxid de carboni i quines no n'emeten.
4.- Assenyala els tipus de materials que podem trobar segons la capacitat de conduir la calor. Posa un exemple de cada un.
5.- Explica les formes en les quals es pot propagar la calor.
6.- Fes un  esquema dels canvis d'estat que hi ha.
 
 
TEMA 8: LA LLUM I EL SO.
 
1.- Fes un esquema en el quadern indicant com podem classificar els cossos segons la capacitat d'absorció de la llum.
2.- Explica què és la refracció i la reflexió de la llum.
3.- Explica quines són les qualitats del so.
 
RESUMS:
 
TEMA 1: EL MANTENIMENT DE LA VIDA.
 
Funcions vitals:
  • Alimentació
  • Respiració.
  • Alliberament de productes de rebuig.
  • Resposta davant canvis ambientals.
  • Creixement.
  • Reproducció.
Composició:
 
Tots els éssers vius estem formats per dos tipus de biomolècules:
  • Inorgàniques. No exclusives dels éssers vius: aigua i sals minerals.
  • Orgàniques: Exclusives dels éssers vius: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.
Cèl·lules:
 
Teoria cel·lular:
  • La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius.
  • La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius.
  • Tota cèl·lula procedeix, per divisió, d'una altra de preexistent.
Hi ha dos tipus de cèl·lules:
  • Procariotes: sense nucli.
  • Eucariotes: amb nucli. Poden ser animals o vegetals.
Nutrició cel·lular:
 
Les cèl·lules poden presentar dues modalitats de nutrició:
  • Nutrició heterótrofa. Fabriquen la seua materia orgánica a partir de compostos inorgànics simples i una Font d'energia generalment la llum del Sol.
  • Nutrició heterótrofa. Han de prendre la materia orgánica de l'exterior, ja que són incapaces de sintetitzar.
El metabolisme és el conjunt de processos químics que tenen lloc dins la cèl·lula. Hi ha dos tipus de reaccions metabòliques:
  • Catabolisme: degradació de substàncies orgàniques per a alliberar energía.
  • Anabolisme: construcción de molècules complexes a partir de molècules simples. Requereix energía.
Reproducció cel·lular:
 
És el procés mitjantçant el qual una cèl·lula mare es divideix i origina noves cèl·lules anomenades cèl·lules filles.
La mitosi és un procés de divisió del nucli, en què es reparteix el material genètic de manera equitativa entre les cèl·lules filles.
 
 
TEMA 2: LA NUTRICIÓ.
 
LA NUTRICIÓ ANIMAL:
 
Digestió:
Es realitza a l'aparell digestiu. Comprén quatre fases:
  • Ingestió. Presa d'aliments de l'exterior.
  • Digestió. Transformació dels aliments en nutrients.
  • Absorció. Pas dels nutrients a la sang.
  • Egestió. Eliminació dels residus no digerits a l'exterior.
Respiració:
Es realitza a l'aparell respiratori. Hi ha diversos tipus de respiració:
  • Cutània. L'intercanvi de gasos té lloc a través de la superficie del cos.
  • Branquial. S'efectua a través de brànquies, prolongacions molt fines de la superficie del cos que arriben a quasi totes les cèl·lules de l'animal.
  • Pulmonar. Es realitza per pulmons, cavitats internes de parets molt fines i humides, plenes de vasos sanguinis.

Circulació:
 La realitza l'aparell circulatori. Tipus d'aparells circulatoris:
  • Obert. El líquid de transport abandona els vasos sanguinis i s'escampa pels espais que hi ha entre els òrgans.
  • Tancat. La sang circula sempre per l'interior dels vasos sanguinis. Pot ser simple, si la sang només passa una vegada pel cor en un recorregut complet, o doble, si passa dues vegades pel cor.
Excreció:
Procés pel qual es recullen els productes de rebuig generats per l'activitat cel·lular i s'expulsen a l'exterior. La duen a terme: els túbuls de Malpighi en els insectes, les glàndules verdes en els crustacis i els renyons en els vertebrats.

LA NUTRICIÓ VEGETAL:

Comprén els procesos següents:
  • Absorció. Pas d'aigua i sals minerals des del sòl cap a l'interior de l'arrel. Es du a terme a través del pèls absorbents de les arrels.
  • Transport de saba bruta. Conducció d'aigua i sals minerals des de l'arrel fins a les parts verdes de la planta. Es realitza a través dels vasos conductors del xilema.
  • Intercanvi de gasos. Es realitza a través deñs estomes.
  • Fotosíntesi. Té lloc a les fulles i tiges verdes de la planta.
  • Transport de saba elaborada. Transport de les substàncies orgàniques fabricades en la fotosíntesi a totes les cèl·lules. Es realitza a través dels vasos del floema.
  • Respiració cel·lular. Utilització de les substàncies orgàniques per a obtindre energía.
  • Excreció. Eliminació dels productes de rebuig generats en el metabolisme.

TEMA 3: LA RELACIÓ I LA COORDINACIÓ I LA REPRODUCCIÓ.

COORDINACIÓ I RELACIÓ ANIMAL:

Estímuls
Un estímul és un canvi en el medi extern o intern capaç de provocar una resposta.
Els estímuls poden ser físics, químics o biòtics.

Receptors
Són estructures que capten els estímuls. En els animals s'agrupen en els òrgans dels sentits. Converteixen aquests estímuls en impulsos nerviosos que viatgen fins als centres nerviosos, Segons la naturalesa de l'estímul, els receptors poden ser:
  • Mecànics:sensibles al tacte, la pressió, el dolor, el moviment i el so.
  • Químics: capten la presencia de certes substàncies químiques.
  • Tèrmics: detecten canvis de temperatura.
  • Lluminosos: capten la llum.
Centres nerviosos
Elaboren les respostes que són portades fins als òrgans efectors.
En els vertebrats són l'encèfal i la medul·la espinal.
Els nervis condueixen els impulsos del dels centres nerviosos fins a totes les parts del cos, a fi que els òrgans efectors executen la seua acció.

Efectors
Són els òrgans encarregats de produir la resposta. Hi ha dos tipus de resposta davant un estímul:
  • Motora: la resposta és el moviment. La realitza l'aparell locomotor.
  • Secretora: la resposta és la producción de determinades substàncies. La realitzen les glàndules.
COORDINACIÓ I RELACIÓ VEGETAL:

La resposta que donen les plantes davant els estímuls externs pot ser de dos tipus:
  • Tropismes:respostes permanents davant un estímul, en què es produeixen canvis en la dirección del creixement del vegetal. Es parla de tropismes positius quan el creixement de la planta es dirigeix cap a l'estímul i de tropismes negatius quan se n'allunya.
  • Nàties: són moviments passatgers de determinades zones del vegetal com a resposta a un estímul extern.
REPRODUCCIÓ EN ANIMALS:

Asexual
Es pot realizar per:
  • Escissió: trencament del progenitor en dues parts o més, cada una de les quals originarà un nou individu.
  • Gemmació: formació d'una gemma en el cos de l'animal, que se'n pot separar i originar un nou individu o mantindre-s'hi unir i formar colònies.
Sexual
Generalment necesita la participación de dos individus de diferent sexe, cada un dels quals aporta un gàmeta, que es forma a les gònades.
  • Les gònades masculines són els testicles, on es formen els espermatozoides.
  • Les gònades femenines són els ovaris, on es formen els òvuls.
Les etapes de la reproducció sexual són:
  • Fecundació: unió de l'òvul i l'espermatozoide per a formar la cèl·lula ou o zigot. Pot ser externa o interna.
  • Desenvolupament embrionari: comprén des que es forma el zigot fins al naixement de l'individu.
  • Desenvolupament postembrionari: des del anixement de l'individu fins que arriba a adult. Por ser directe o indirecte.
REPRODUCCIÓ EN VEGETALS

Asexual
Es pot realizar per:
  • Reproducció vegetativa. Mitjançant la formació de gemmes a partir de les quals naix un individu. Pot ser per estolons, bulbs i tubercles.
  • Reproducció per espores. A partir d'una cèl·lula de l'individu s'originen diverses cèl·lules filles o espores, capaces per si mateixes originar un nou individu.
Sexual
En les plantes amb llavors comprén les etapes següents:
  • Pol·linització. Transport del gra de pol·len fins al pistil.
  • Fecundació. Té lloc a l'interior de l'ovari. Com a conseqüència l'òvul fecundat es transforma en la llavor, que conté l'embrió i les reserves d'aliment.
  • Formació del fruit. Procedeix de la transoformació de les parets de l'ovari. La seua funció és protegir i dispersar la llavor.
  • Dispersió i germinació de la llavor. Mitjançant la dispersió la llavor es propaga a altres llocs. La llavor germina quan troba les condicions adequades l'oxigen, temperatura i humitat.


TEMA 4: L'ESTRUCTURA DEL ECOSISTEMES

Components de l'ecosistema
Un ecosistema està constituit per la biocenosi, el biòtop o les relacions, tant biòtiques com abiòtiques que s'estableixen entre aquests.
  • La biocenosi és el conjunt d'éssers vius, o de poblacions, que ocupen una área natural, i les relacions que s'estableixen entre aquests.)
  • El biòtop és el lloc o espai físic ocupat per una comunitat i les característiques o condicions ambientals que els caracteritzen.
Relaciopns entre els organismos
  • Intraespecífiques: entre individus de la mateixa espècie, com les relacions gregàries, colonials, socials o familiars.
  • Interespecífiques: entre individus de diferent espècie. Com el mutualisme, el comensalisme, l'inquilinisme, el parasitisme o la depredació.
Habitat i nínxol ecològic
  • L'habitat és el lloc físic on es poden trobar habitualment els individus d'una espècie i al qual es troben adaptats.
  • El nínxol ecològic és el paper que una espècie realitza en l'ecosistema.
Nivells tròfics en l'ecosistema
Un nivel tròfic és el conjunt d'organismes que obtenen la materia i l'energia de la mateixa manera. Podem distinguir-hi:
  • Productors. Organismes autòtrofs que fabriquen la seua materia orgánica a partir de materia inorgánica.
  • Consumidors. Organismes heteròtrofs, que s'alimenten de materia orgánica ja elaborada. Poden ser:
                          - Primaris ( herbívors). S'alimenten dels productors.
                          - Secundaris (carnívors) . S'alimenten dels herbívors.
                          - Terciaris (omnívors). S'alimenten d'herbívors i d'altres carnívors.
  • Descomponedors. Organismes heteròtrofs que transformen la materia orgánica dels nivells anterior en materia inorgánica.
En els ecosistemes l'energia segueix un flux unidireccional, mentre que la materia circula de forma cíclica.

Relacions tròfiques
Les relacions trófiques que s'estableixen entre els éssers vius d'un ecosistema es poden representar en forma de cadenes i xarxes tròfiques.
L'estructura trófica d'un ecosistema també es pot representar gràficament utilitzant pirámides tròfiques de tres tipus: pirámides de nombres, pirámides de biomassa i pirámides d'energia.


TEMA 5: ELS ECOSISTEMES DE LA TERRA.

Ecosistemes terrestres
La distribució dels organismos en els ecosistemes terrestres depèn de factors climàtics.
Els ecosistemes terrestres més importants, segons la zona climática són:
  • Zona freda:
               - Desert fred, amb gels permanents.
               - Tundra. El clima és molt fred i les precipitacions són escasses.
               - Taiga. Hi abunden les precipitacions en forma de neu.
  • Zona temperada:
               - Estepa. Pluges escasses i irregulars.
               - Bosc caducifoli. Pluges abundants tot l'any.
               - Bosc mediterrani. Pluges molt irregulars.
  • Zona càlida:
               - Bosc equatorial. Abundants precipitacions i temperaturas elevades.
               - Bosc tropical. Precipitacions irregulars.
               - Sabana. Temperatures altes i poques variacions.
               - Desert càlid. Clima molt sec.

Ecosistemes aquàtics
Els factors que més influencia tenen en la distribució dels organismos són:
  • La llum.
  • La temperatura.
  • La profunditat.
  • La salinitat.
  • El contingut d'oxígen.
  • El moviment de l'aigua.
  • La pressió.
Es poden clasificar en:
  • Ecosistemes marins (mars i oceans).
  • Ecosistemes d'aigua dolça, que al su torn poden ser:
               - Aigües estancades o quietes (llacs, tolls i pantans).
               - Aigües corrents (rius i torrents).


TEMA 6: LA DINÀMICA EXTERNA I LA DINÀMICA INTERNA DEL PLANETA.

LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA:

Els agents atmosfèrics produeixen la meteorització de les roques.
Els agents geològics provoquen l'erosió, el transport i la sedimentació dels materials, i realitzen un modelat del paisatge.

Meteorització
  • Meteorització mecánica: trencament de les roques a causa d'esforços, colps i fregaments.
  • Meteorització química: alteració dels minerals que componen les roques.
  • Meteorització biológica: produïda per l'activitat dels éssers vius.
Erosió, transport i sedimentació

Erosió. Consisteix en l'evacuació dels materials arrancats a les roques.
  • Origina el modelat del relleu.
  • Cada agent geològic modela el relleu d'una forma característica que es pot reconèixer.
  • La capacitat erosiva d'un agent geològic depén de la seua energía i de la resistència de les roques.
Transport. Es pot realizar pel fons o en suspensió.
Sedimentació. Es dóna quan l'agent geològic perd energía i capacitat de transport. Aleshores, els sediments poden ser mobilitzats per un altre agent geològic.

Agents geològics
  • Vent: poca capacitat d'erosió. Transporta material fins.
  • Glaceres: gran capacitat d'erosió i transport. Només en climes freds i de muntanya. Excaven valls en forma d'U, de fons pla.
  • Aigües salvatges: gran capacitat erosiva. Els ventalls al·luvials són zones de risc.
  • Rius: excaven valls en V. Formen grans planures.
  • Aigües subterrànies: produeixen la dissolució de les roques calcàries i la formació del modelat càrstic (coves).
  • Mar: origina penya-segats, plataformes d'abrasió, etc.
Roques sedimentàries
Els sediments s'acumulen en capes o estrats a les conques sedimentàries.
L'enfonsament de la conca permet l'acumulació de grans gruixos de materials.
La diagènesi és el procés de transformació dels sediments en roques sedimentàries.

LA DINÀMICA INTERNA DEL PLANETA

És produïda per la calor interna del planeta, que al seu torn es va generar per:
  • Impactes d'asteroides.
  • Caiguda dels materials densos a l'interior i formació del nucli.
  • Desintegració dels materials radiactius.
Manifestacions
  • Vulcanisme: eixida a la superficie de les roques foses en forma de colades de lava.
  • Sismicitat: moviments bruscos de l'escorça terrestre.
  • Isostàsia: moviments lents verticals, d'enfonsament o alçament de l'escorça.
  • Deriva continental: moviments lents horitzontalsl dels continents i oceans, les posicions dels quals van canviant.
També han originat altres efectes:
  • L'atmosfera i la hidrosfera. Els volcans expulsen diòxid de carboni i vapor d'aigua, entre altres gasos.
  • El camp magnètic, que es produeix al nucli extern.
  • Les roques calentes, que es poden utilizar com a recurs per a obtindre energía eléctrica.
  • Els fenòmens hidrotermals, com els guèisers i les fonts termals.
Riscos
Quan l'ésser humà ocupa zones d'activitat volcánica o sísmica.
Quan els volcans i sismes produeixen fenòmens secundaris, com els tsunamis, qude causen danys en zones allunyades.
L'ésser humà tracta d'evitar les catástrofes mitjançant:
  • Previsió: estudi del terreny i elaboració de mapes de risc.
  • Prevenció: aplicación de mesures per a evitar o minimitzar els danys.
  • Predicció: esbrinar el momento i el lloc en què es materialitzarà el risc. Es realitza mitjançant sistemes d'alerta primerenca.
Roques
  • Magmàtiques. Són formades per la consolidació d'un magma. Poden ser: plutòniques, si es consoliden lentament a l'interior de l'escorça. com el granit; i volcàniques, si es consoliden ràpidament a la superficie terrestre, com el basalt.
  • Metamòrfiques. Es formen quan les roques són sotmeses a altes pressions i temperaturas, sense arribar a fondre's, com la pissarra o el marbre.

TEMA 7: L'ENERGIA

És una magnitud física que associem amb la capacitat que tenen els cossos de produir canvis en si mateixos o en altres cossos. En el sistema internacional es mesura en joules (J).

Característiques
Entre les característiques de l'energia destaques aquestes:
  • Es pot emmagatzemar.
  • Es transfereix.
  • Es pot transportar.
  • Es degrada.
  • Es conserva.
Formes de presentar-se
  • Energia mecánica. És la suma de dues energies:
               -Cinètica: la posseeixen els cossos en moviment.
               - Potencial: la que té un cos a certa altura sobre el sòl.
  • Energia eléctrica, com la que produeixen les centrals.
  • Energia interna, com la que posseeixen els cossos a causa del moviment de les melècules o dels àtoms.
  • Energia electromagnética, com la que posseeeixen les radiacions lluminoses i les ones de ràdio i televisió.
  • Energia química, que es manifesta en les reaccions químiques.
  • Energia nuclear, als nuclis dels elements químics.
  • Energia térmica, deguda al moviment de les partícules.
Fonts d'energia
Una font d'energia és tot aquell recurs natural o artificial del qual podem extraure algun tipus d'energia i després utilizar-la.
Segons la disponibilitat, podem clasificar-les en:
  • Fonts no renovables d'energia. Aquelles que es troben en quantitats limitades, per això s'esgoten a mesura que es van utilitzant. Són el carbó, el petroli, el gas natural i l'urani.
  • Fonts renovables d'energia. Aquelles que es troben en quantitats il·limitades en l'escala temporal humana i, per tant, no s'esgoten.

 Fonts renovables
  • `Hidràulica. S'obté a partir de l'aigua. A les centrals hidroelèctriques es transforma aquesta energía en eléctrica.
  • Solar. Arriba a la Terra com a radiació electromagnética procedent del Sol. Es pot utilizar per via térmica o fotovoltaica.
  • Eòlica. Produïda pel vent. Es capta a través d'aerogeneradors, que transformen aquesta energía en eléctrica.
  • Biomassa. S'obté a partir de materia orgánica.
  • Geotèrmica. Prové de la calor interna de la Terra.
  • Mareomotriu. S'obté de les marees.
LA CALOR
És la quantitat d'energia que es transfereix d'un cos a un altre quan están en contacte i a diferent temperatura.
Els cossos cedeixen o guanyen calor, però no en posseeixen.

Mesura
En el Sistema Internacional es mesura en joules (J), Això no obstant, s'utilitza també la caloría.
1J=0'24 cal; 1cal=4'18J.

Efectes
Els efectes més importants que produeix sobre els cossos són:
  • Dilatació. Augment de mida que experimenta un cos quan rep energía en forma de calor,. En general, els gasos es dilaten més que els líquids, i aquests, més que els sòlids.
  • Canvis d'estat. Poden ser:
               - Progressius. Si tenen lloc per absorció de calor.
               - Regressius. Si tenen lloc per alliberament de calor.

Propagació
  • Conducció. Forma de propagació de la calor en un sòlid.
  • Convecció. Transmissió de la calor en un fluid (líquid o gas).
  • Radiació. Transmissióde la calor sense que hi participe cap medi material. Tots els cossos absorbeixen radiació però també n'emeten quan están calents.
LA TEMPERATURA

Mesura la quantitat d'energia interna que posseeix un cos.
L'energia interna és la suma de l'energia cinètica de totes les partícules que componen un cos.

Mesura
L'instrument que s'utilitza per a mesurar la temperatura és el termòmetre.
Hi ha tres escales termomètriques:
  • Escala Celsius.Mesura la temperatura en graus Celsius. Els punts de referencia són 0 ºC (punt de fusió de l'aigua) i 100 ºC (punt d'ebullició de l'aigua). L'interval es divideix en 100 parts. Cada part és 1 ºC.
  • Escala Fahrenheit. Mesura la temperatura en graus Fharenheit. Els punts de referencia són 32 ºF (punt de fusió de l'aigua) i 212 ºF (punt d'ebullició de l'aigua). L'interval es divideix en 180 parts. Cada divisió és 1 ºF.
  • Escala Kelvin. Mesura la temperatura en kelvin. Els punts de referencia són 273 K (punt de fusió de l'aigua) i 373 K (punt d'ebullició de l'aigua). L'interval es divideix en 100 parts. Cada divisió és 1 K.

TEMA 8: LA LLUM I EL SO

LA LLUM
És una forma d'energia que ens permet veure el color i la forma dels objectes quan es troben ben il·luminats.
Quan arriba a un medi, part de la llum és absorbida i una altra part és reflectida.

Propietats
  • La llum es propaga en línea recta i en totes direccions.
  • La seua velocitat de propagació depén del medi. En el buit i en l'aire, la velocitat és aproximadament igual (300.000Km/s).
Reflexió
És el canvi de dirección que experimenta un raig lluminós quan xoca contra la superficie d'un cos.
Els espills són cossos opacs, amb una superficie llisa i polida que reflecteixen tota la llum que els arriba. Poden ser:
  • Plans. Reflecteixen una imatge semblant a la real.
  • Corbats. Distorsionen la imatge real.
Refracció
És el canvi de dirección que experimenta un raig lluminós quan passa d'un medio a un altre en què la velocitat és diferent. Aquest fenomen es pot observar en les lents.
Una lent és un cos transparent, generalment de vidre, que pot formar imatges refractant la llum. N'hi ha dos tipus:
  • Lents convergents. Concentren els raigs de llum.
  • Lents divergents. Fan que els raigs de llum se separen.
Dispersió
És la descomposició de la llum en diferents colors. La llum blanca és una mescla de colors. Quan aquesta llum travessa un medi dispersor, com un prisma, es descompon en els colors de l'arc iris.

EL SO
Són ones que es generen quan un cos vibra.

Propietats
  • No es propaga en el buit.
  • Es propaga en totes direccions.,
  • En propagar-se, transporta energía però no materia.
  • La seua velocitat de propagació depén del medi en què es transmet.
Qualitats
Les qualitats que permeten distinguir un so d'un altre són:
  • Intensitat. Quantitat d'energia per unitat de temps. Permet distinguir entre sons forts i dèbils.
  • Tó. És determinat per la freqüència. Segons el to, hi ha sons greus i aguts.
  • Timbre. Permet distinguir sons d'igual intensitat i to produïts per dues fonts sonores diferents.




























 
 
 
 
 

dijous, 22 de maig del 2014

TEMA 8 LA LLUM I EL SO.

   En aquest tema anem a preparar de nou, entre tots, un power point amb els continguts. Ho farem en  grups de dos alumnes. Cada grup ha de preparar un power point, que continga entre 6 i 8 diapositives, d'una part del tema. Jo us assignaré a cada grup la part que heu d'elaborar. Gran part de la feina la fareu a classe, però igual fa falta que algun dia treballeu a casa. Per poder fer el power point teniu que consultar els llibres de classe i també les pàgines web que jo us indicarè en aquest blog. Una volta preparat el power point, el pujareu al slideshare i d'alli al vostre blog (açò ja us explicaré, en classe, com es fa). Tot tindrà unes dates d'entrega que heu de respectar.



  

 Els grups de treball són:
  1. Coral Claver- Maria Beltran
  2. Alicia Escrivà- Iris Vargas
  3. Marc Boscà- Carles Gascó
  4. Natan Gay- Roberto Brines
  5. Marc Lledó- Carlos Ribes
  6. Iris Fons- Miquel March
  7. Andrea Honrubia-Fernando Nicolás
  8. Vicent Galan- Ernest Escrivà
  9. Elia Nicolàs- Águeda Calatayud
La feina que cada grup ha de fer és: 
  1. Què és una ona? La llum i el so com a ones. Els objectes com a fonts secundàries de llum. Cossos transparents, translúcids i opacs.
  2. Propagació de la llum. Propagació en linia recta de la llum i velocitat de la llum. Les ombres i els eclipsis.
  3. La reflexió de la llum i els espills. La refracció de la llum i les lents.
  4. La descomposició de la llum.
  5. El color dels cossos. Colors llum i colors pigment.
  6. La percepció de la llum. L'ull.
  7. El so. Característiques. Velocitat de propagació del so.
  8. Les qualitats del so: intensitat, to i timbre.
  9. La percepció del so. L'orella.
   Cada grup de treball ha de fer una presentació en classe , als demés companys, del seu power point. Tots els power points, els reunirem en un i el penjaré al blog general de la assignatura.

   El dia que feu la presentació en classe, m'entregareu 5 activitats relacionades amb el que heu explicat. Aquestes activitats estarán proposades i resoltes per vosaltres, i jo les penjaré al blog general (sense resoldre) per a que els vostres companys les facen i entreguen.

   Podeu consultar en aquestes fonts d'informació que estan molt completes i contenen activitats: La llum i el so.
   Consulteu la viquipèdia per a obtindre información general, i en altres pàgines web que aneu trobant vosaltres mateix. En clase teniu llibres de text per poder consultar.
   Teniu tota aquesta setmana (3 sessions) per a fer el power point.
   Les exposicions seran:
  • El dia 3 de Juny, dimarts, exposaran els grups 1, 2 i 3.
  • El dia 4 de Juny, dimecres, exposaran els grups 4, 5 i 6.
  • El dia 6 de Juny, divendres, exposaran els grups 7, 8 i 9.

    El dia 10 de Juny, dimarts farem l'examen d'aquest tema.

dilluns, 28 d’abril del 2014

CONTINGUTS DEL TEMA 7. L'ENERGIA.

   En aquest tema anem a preparar de nou, entre tots, un power point amb els continguts. Ho farem en  grups de dos alumnes. Cada grup ha de preparar un power point, que continga entre 6 i 8 diapositives, d'una part del tema. Jo us assignaré a cada grup la part que heu d'elaborar. Gran part de la feina la fareu a classe, però igual fa falta que algun dia treballeu a casa. Per poder fer el power point teniu que consultar els llibres de classe i també les pàgines web que jo us indicarè en aquest blog. Una volta preparat el power point, el pujareu al slideshare i d'alli al vostre blog (açò ja us explicaré, en classe, com es fa). Tot tindrà unes dates d'entrega que heu de respectar.

 
  

 Els grups de treball són:
  1. Coral Claver- Maria Beltran
  2. Alicia Escrivà- Miquel March
  3. Marc Boscà- Natan Gay
  4. Roberto Brines- Elia Nicolàs
  5. Carles Gascó- Águeda Calatayud
  6. Iris Fons- Iris Vargas
  7. Andrea Honrubia-Fernando Nicolás
  8. Vicent Galan- Ernest Escrivà
  9. Marc Lledó-Carlos Ribes
La feina que cada grup ha de fer és: 
  1. Concepte i característiques de l'energia. Formes de presentar-se l'energia: energía mecánica, eléctrica, electromagnética o radiant, química, nuclear i térmica.
  2. Concepte i tipus de fonts d'energia. Fonts no renovables d'energia: carbó i petroli.
  3. Fonts no renovables d'energia: gas natural i urani.
  4. Fonts renovables d'energia: hidraúlica, solar i eólica.
  5. Fonts renovables d'energia: biomassa, geotérmica i mareomotriu.
  6. Concepte de calor i temperatura. Efectes del calor sobre els cossos: dilatació i contracció, canvis d'estat.
  7. Mesura de la temperatura. El temòmetre. Conductors i aïllants tèrmics. Propagació del calor: conducció, convecció i radiació.
  8. L'electricitat. Cossos conductors i aïllants de l'electricitat. Els circuits elèctrics.
  9. El magnetisme. Els imants. Els imants i l'electricitat.
   Cada grup de treball ha de fer una presentació en classe , als demés companys, del seu power point. Tots els power points, els reunirem en un i el penjaré al blog general de la assignatura.

   El dia que feu la presentació en classe, m'entregareu 5 activitats relacionades amb el que heu explicat. Aquestes activitats estarán proposades i resoltes per vosaltres, i jo les penjaré al blog general (sense resoldre) per a que els vostres companys les facen i entreguen.

   Podeu consultar en aquestes fonts d'informació que estan molt completes i contenen activitats: L'energia I, L'energia II, Trivial sobre l'energia, L'energia III.
   Consulteu la viquipèdia per a obtindre información general, i en altres pàgines web que aneu trobant vosaltres mateix. En clase teniu llibres de text per poder consultar.
   Teniu tota aquesta setmana (3 sessions) per a fer el power point.
   Les exposicions seran:
  • El dia 6 de Maig, dimarts, exposaran els grups 1, 2 i 3.
  • El dia 7 de Maig, dimecres, exposaran els grups 4, 5 i 6.
  • El dia 9 de Maig, divendres, exposaran els grups 7, 8 i 9.

    El dia 13 de Maig, dimarts farem l'examen d'aquest tema.

dijous, 10 d’abril del 2014

TEMA 7 L'ENERGIA

Llegueix el següent text i contesta a les preguntes:

ÉSSERS VIUS NUCLEARS

   La professora havia promés un 10 als tres millors treballs sobre l'energia i la vida. Ara els alumnes els exposaven a classe.
   Isidre havia demostrat que tots els éssers vius, directament o indirectament, viuen de l'energia solar que ens arriba per radiació.
   Josep explicava com els sistemes amb major temperatura cedeixen l'energia als altres en forma de calor, com el Sol a la Terra, i que d'aquest fluix d'energia s'alimenta tot, del del vent i els núvols als éssers vius, passant pels corrents marins.
   A Lluïsa li agradava la polèmica; volia demostrar que encara que s'apagara el Sol podria continuar havant-hi vida. No són semblants tots els tipus d'energia i no poden transformar-se unes energies en altres?
  El seu treball va alçar protestes, rialles i polèmica des del títol. "Quan es muiga el Sol fabricarem éssers vius nuclears". Sostenia que cap ésser viu ha pogut alimentar-se amb l'energia nuclear, però que l'ésser humà sí que podria. Amb ella fabriquem energia elèctrica, amb què podem il.luminar les plantes que fem créixer en hivernacles a temperatura controlada, amb aquestes plantes alimentaren als éssers vius...
   Pot l'energia nuclear mantindre la vida?



1.- Fes una redacció de al menys 75 paraules on expliques si creus que l'energia nuclear podria mantindre la vida  sense que hi haguera Sol.
2.- Josep parla sobre les condicions necessàries perquè un sistema material cedisca energia a un altre. Què són els sistemes materials? Com intercanvien energia?
3.- Es mencionen moltes energies: la solar, que sembla la clau de la vida, la dels éssers vius, l'elèctrica, la lluminosa, la geotèrmica... Hi ha moltes classes diferents d'energia.? Quines classes coneixes tu?
4.- Es dóna el fet que l'energia pot passar d'uns sistemes a uns altres; Josep diu que aquest fluix d'energia és la calor, però no explica com es transmet d'uns sistemes materials a uns altres. Què és la calor i com es propaga?
5.- Es diu també que la causa que el Sol cedisca calor a la Terra és que es troba a major temperatura. També Lluïsa menciona la temperatura, però: Què és la temperatura? Com es mesura?

divendres, 21 de març del 2014

ACTIVITATS TEMA 6 ELS CANVIS EN EL RELLEU DE LA TERRA

Contesta a les següents qüestions:

1.-  Què és el gradient geotèrmic i quin valor té en els primers quilòmetres de l'escorça terrestre?

2.- Què és un magma?

3.- Fes en un full un dibuix esquemàtic amb les capes de la Terra i explica com es forma el nucli.

4.- On es formen els magmes?

5.- Fes un resum amb els productes sòlids, líquids i gasosos que expulsen els volscans.

6.-  Quina relació hi ha entre la temperatura de la lava i la viscositat?

7.- Completa en un full de paper les frases amb aquestes paraules: baixa, explosions, facilitat, més, alta.
"Quan el magma té una temperatura molt _______________ és molt fluid (la viscositat és _______________), i aleshores els gasos s'escapen amb _______________. En canvi, quan el magma està més fred, és molt _______________ viscós, i els gasos, en escapar-se, produeixen _______________.

8.- Relaciona en un full de paper aquestes dues columnes amb el tipus d'activitat volcànica i el tipus d'edifici volcànic que originen.
                         Hawaiana                                                  Dom
                         Estromboliana                                           Volcà en escut
                         Vulcaniana                                                 Estratovolcà

9.- Fes un dibuix esquemàtic en un fulk de paper on es vegen les oarts que es poden trobar en un terratrèmol.

10.- Què és la magnitud d'un terratrèmol? En quina escala es mesurala magnitud dels terratrèmols? Quina diferència hi ha entre un grau i el següent en aquesta escala?

11.-  Què són el signes precursors dels riscos d'origen intern (volcans i terratrèmols)? Posa'n dos exemples.

12.- Explica què són el magmatisme i el metamorfisme, en què es diferencien aquests processos i quins tipus de roques originen.

13.- Els processos interns i els processos externs sovint causen efectes contraris. Explica quins processos i quins efectes són aquests.

14.- Què són els moviments isostàtics? I la subsidència?

15.- Què és la textur d'una roca? Quin nom reben i en què es diferèncien les textures d'una roca plutònica i d'una roca volcànica?

16.- Busca i escriu elnom i una breu descripció de dues roques volcàniques, dues plutòniques i dues metamòrfiques.


dimarts, 4 de març del 2014

Continguts del tema 6 Els canvis en el relleu de la Terra

   En aquest tema anem a preparar de nou, entre tots, un power point amb els continguts. Ho farem en  grups de dos alumnes. Cada grup ha de preparar un power point, que continga entre 6 i 8 diapositives, d'una part del tema. Jo us assignaré a cada grup la part que heu d'elaborar. Gran part de la feina la fareu a classe, però igual fa falta que algun dia treballeu a casa. Per poder fer el power point teniu que consultar els llibres de classe i també les pàgines web que jo us indicarè en aquest blog. Una volta preparat el power point, el pujareu al slideshare i d'alli al vostre blog (açò ja us explicaré, en classe, com es fa). Tot tindrà unes dates d'entrega que heu de respectar.
   Els grups de treball són:
  1. Fernando Nicolàs- Maria Beltran
  2. Alicia Escrivà-Marc Boscà
  3. Miquel March-Carles Gascó
  4. Roberto Brines-Elia Nicolàs
  5. Coral Claver-Águeda Calatayud
  6. Iris Vargas-Ernest Escrivà
  7. Andrea Honrubia-Carlos Ribes
  8. Iris Fons-Vicent Galan
  9. Marc Lledó-Natan Gay
La feina que cada grup ha de fer és: 
  1. El sòl. El sòl com a ecosistema. Evolució d'un sòl.
  2. El relleu canvia. Meteorització, erosió, transport i sedimentació.
  3. Els agents geològics. Agents geològics externs i agents geològics interns.
  4. El vent com agent geològic extern.
  5. Les aigües continentals com agents geològics externs: aigües salvatges, rius i aigües subterrànies.
  6. El mar com agent geològic extern.
  7. Les glaceres com agents geològics externs.
  8. Els éssers vius com agents geològics externs.
  9. Els volcans i els terratrèmols com agents geológics interns.
   Cada grup de treball ha de fer una presentació en classe , als demés companys, del seu power point. Tots els power points, els reunirem en un i el penjaré al blog general de la assignatura.

   El dia que feu la presentació en classe, m'entregareu 5 activitats relacionades amb el que heu explicat. Aquestes activitats estarán proposades i resoltes per vosaltres, i jo les penjaré al blog general (sense resoldre) per a que els vostres companys les facen i entreguen.

   Podeu consultar en aquestes fonts d'informació que estan molt completes i contenen activitats: Volcans i terratrèmols. Meteorització i agents geològics externs. Glaceres, aigües subterrànies i el mar
   Consulteu la viquipèdia per a obtindre información general, i en altres pàgines web que aneu trobant vosaltres mateix. En clase teniu llibres de text per poder consultar.
   Teniu tota aquesta setmana (3 sessions) per a fer el power point.
   Les exposicions seran:
  • El dia 11 de Març, dimarts, exposaran els grups 1, 2 i 3.
  • El dia 12 de Matrç, dimecres, exposaran els grups 4, 5 i 6.
  • El dia 14 de Març, divendres, exposaran els grups 7, 8 i 9.

    El dia 26 de Març, dimecres farem l'examen d'aquest tema.

divendres, 28 de febrer del 2014

Dinàmica externa del planeta

Aquest és el segon text que has de llegir per introduïr el tema 6, després has de fer les activitats proposades:

   Durant el segle XVIII es va intentar trobar una explicació per a la presència d'uns enormes blocs de pedra que reposaven abandonats en diversos llocs de l'Europa central i Amèrica del Nord. La seua composició era molt diferent de les roques del voltant, i en molts casos jeien enmig d'una plana, amb evidents signes d'haver sigut portats fins allà des de molt lluny, però quin mecanisme podia explicar el desplaçament d'aquells blocs de moltes tones de pes al llarg de centenars de quilòmetres?

   L'any 1803, el matemàtic i naturalista John Playfair, a l'hora de resumir les investigacions va fer referència a les glaceres actuals. "Quant al transport de grans masses rocoses, les màquines més poderoses que utilitza la natura, són les glaceres, aquests rius de gel en moviment perpetu. La quantitat i les dimesions immenses de les roques que transporten han sigut contemplats amb sorpresa per tots els observadors, i expliquen suficientment com es van poder posar en moviment aquells blocs de pedra."
   Playfair va posar així en evidència que, en un passat no molt llunyà, el gel havia recobert gran part d'Europa i de l'Amèrica del Nord, i havia transportat aquelles roques fins a la localització actual.

         

Activitats:

a) Fes un resum del text que acabes de llegir.

b) Descriu què és una glacera.

c)  Les glaceres són agents geològics. Busca i escriu el significat d'agent geològic i digues quins altres agents geològics a part de les glaceres coneixes.

d) D'on obtenen l'energia els agents geològics per a realitzar els treballs que realitzen?

e) Les enormes roques abandonades, anomenades "blocs erràtics", es troben en llocs on actualment no hi ha gel. Com han pogut ser portades fin ací?

f) Tots els agents geològics estan formats per aigua o aire en moviment? N´hi ha algun que puga modelar el paisatge en un lloc sense atmosfera, com la Lluna?



dimecres, 26 de febrer del 2014

TEMA 6 ELS CANVIS EN EL RELLEU DE LA TERRA.

COMENCEN AMB LA LECTURA D'UNS TEXTOS PER INTRODUÏR EL TEMA.

LA DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA.

    " L'1 de setembre, entre les nou i les deu de la nit, la Terra es va obrir de sobte prop de Timanfaya. Una enorme muntanya es va elevar del si de la terra i de l'apex s'excampaven flames que van continuar cremant durant dènou diez. Pocs diez després un nou abisme es formà i un torrent de lava es va precipitar sobre Timanfaya, sobre Rodeo i sobre una part de Mancha Blanca. La lava s'estengué, al principi amb tanta rapidesa com l'aigua, però aviat la velocitat va minvar i no corria més que com la mel. Però el 7 de setembre la massa de lava va destruir en un instant els llogarets de Maretas i de Santa Catalina. L'1 de setembre la lava es precipità sobre Mazo, va incendiar i cobrir tot aquest poblat i va continuar fins al mar, corrent sis diez seguits amb un soroll espantós i formant vertaderes cascades. Una gran quantitat de peixos morts sobrenadaven a la superficie del mar.
 
    Així va descriure Andrés Lorenzo Curbelo, capellà de Yaiza, l'erupció que en 1730 va canviar de dalt a baix l'aspecte de l'illa de Lanzarote, a l'arxipèlag canari. Aproximadament un quilòmetre cúbic de lava va ser expulsat a la superficie terrestre en pocs dies, que va colgar diverses poblacions i modificà dràsticament el paisatge.
 
    Les roques ens permeten veure que en el passat va haver-hi erupcions volcàniques, milers de vegades més violentes que aquesta, en diferents llocs de la Terra. El nostre planeta posseeix una colossal quantitat d'energia dins seu, capaç de desplaçar els continents, alçar muntanyes, produïr terratrèmols i desencadenar l'activitat volcánica."

 

 


 
Contesta a les preguntes següents:
 
a) Busca el significat de les següents paraules i escriu-lo: ápex, abisme, torrent, lava, erupció, arxipièlag, dràsticament.
 
b) Busca i situa sobre un mapa on es trova Lanzarote.
 
b) Escriu resumidament el que has llegit en el text.
 
c) Busca información sobre com es diuen les tres capes que formen la part sòlida del nostre planeta.
 
d) A l'interior de la Terra les roques es troben a temperaturas molt elevades. Com es manifesta aquesta calor en la superficie?
 
e) Qué és el focus sísmic d'un terratrèmol?
 
f) En què consisteix un sistema d'alerta primerenca (SAP)?


 

 
 


 
 
 

dijous, 6 de febrer del 2014

AVUTARDES SALVATGES I RECOL.LECTORES

   

    Les avutardes salvatges són aus protegides el nombre de les quals ha baixat molt els darrers anys, fet que està relacionat amb la utilització de maquinària pesant (trilladores) per a collir els cereals.

    Aquesta maquinària recol.lecta un camp en un matí, quan abans hi tardava uns quants dies. Això permetia que els pollets d'aquestes aus pogueren madurar i abandonar el niu, mentre que avui són atropellades perquè no tenen temps per a escapar.

    Les avutardes salvatges no són els únics ocells que pateixen aquest problema: alguns rapinyaires, com l'esparver cendrós, que també nidifiquen entre les espigues, han vist disminuir el seu nombre a mesura que ha augmentat la mecanització del camp.


Avutardes
Esparver cendrós


Després d'haver llegit el text contesta a aquestes preguntes:

1.- Busca al diccionari les següents paraules: avutarda, trilladora, rapinyaire, esparver cendròs, nidificar.

2.- Explica què significa en el text el terme "mecanització del camp".

3.- Els ocells rapinyaires són herbíbors o carnívors? Per què?

4.- Els ocells que s'esmenten en el text, quin tipus d'ecosistema habiten?

5.- Segons el contingut del text, quina d'aquestes frases es l'única correcta? Per què?

a) Els esparvers cendrosos són perjudicials per a les collites pel costum que tenen de nidificar entre les espigues.
b) Dedicar grans àrees al conreu de cereals és perjudicial per a les avutardes i altres ocells, ja que es veuen obligats a fer niu entre les espigues.
c) La utilització de maquinària pesant en la collita retarda molt la recollida dels cereals, fet que perjudica els ocells que nidifiquen als conreus.
d) L'ús de maquinària pesant ha produït un descens en el nombre d'alguns ocells, com les avutardes salvatges.

Contesta a les següents preguntes:

1.- Explica en què consisteix el sistema depredador-presa.
2.- Realitza dos dibuixos esquemàtics, un amb el fluix d'energia i l'altre amb el cicle de la matèria d'un ecosistema , i posa els noms que facen falta.

dimecres, 5 de febrer del 2014

Activitats del tema 4.

Resol les següents activitats:

1.-  Quin nom rep la biocenosi de l'ecosfera?

2.-  Quins són els dos components que podem reconèixer en qualsevol ecosistema? Explica en què consisteix cada un.

3.-  Posa i explica tres exemples de factors biòtics i tres de factors abiòtics.

4.-  Què estudia l'ecologia i quins resultats tracta d'obtindre?

5.-  Explica què és una població i què és una comunitat.

6.-  Descriu l'hàbitat i el nínxol ecològic d'un elefant africà.

7.-  Les característiques del biotòp influeixen molt sobre la biocenosi d'un ecosistema. Influeixen els éssers vius, al seu torn, sobre les condicions del biòtop? Busca'n informació i explica com.

8.-  Busca dues fotografies de productors, dues de consumidors primaris, dues de consumidors secundaris i dues de descomponedors en internet i còpia-les.

9.-  Explica quines diferències hi ha entre els consumidors primaris, els secundaris i els terciaris.

10.-  Què és una cadena tròfica. Inventa'n una que corresponga a un ecosistema marí.

11.-  Ordena els següents éssers vius de manera que formen una cadena tròfica: serp, llagostí, herba, àguila, ratolí.

12.- En aquestes cadenes tròfiques, qui rep més energia, el gat salvatge o el duc? Per què?
         a) Pastura-------> llebre---------> gat salvatge.
         b) Arbre---------> papallona ---------> gripau ---------> serp ---------> duc.

13.-  Elabora una xàrxa tròfica amb els següents éssers vius característics d'un bosc: conill, papallona, ratolí, teuladí, fulles d'arbre, aranya, caragol, flors, aguila.

14.-  Els consumidors primaris s'alimenten de tot tipus de vegetals. On hi haurà més consumidors primaris: en l'alta muntanya o en un bosc?

15.-  Cita quatre animals que es troben en ecosistemes humanitzats com son els conreus, els parcs i jardins.



dimarts, 21 de gener del 2014

Continguts del tema 4. L'estructura dels ecosistemes.

   En aquest tema anem a preparar de nou, entre tots, un power point amb els continguts. Ho farem en  grups de dos alumnes. Cada grup ha de preparar un power point, que continga entre 6 i 8 diapositives, d'una part del tema. Jo us assignaré a cada grup la part que heu d'elaborar. Gran part de la feina la fareu a classe, però igual fa falta que algun dia treballeu a casa. Per poder fer el power point teniu que consultar els llibres de classe i també les pàgines web que jo us indicarè en aquest blog. Una volta preparat el power point, el pujareu al slideshare i d'alli al vostre blog (açò ja us explicaré, en classe, com es fa). Tot tindrà unes dates d'entrega que heu de respectar.
   Els grups de treball són:
  1. Carlos Ribes-Iris Fons
  2. Alicia Escrivà-Fernando Nicolàs
  3. Miquel March-Coral Claver
  4. Carles Gascó-Elia Nicolàs
  5. Roberto Brines-Águeda Calatayud
  6. Iris Vargas-Ernest Escrivà
  7. Andrea Honrubia-Vicent Galan
  8. Marc Boscà-Maria Beltràn
  9. Marc Lledó-Natan Gay
La feina que cada grup ha de fer és: 
  1. La biosfera, l'ecosfera i els ecosistemes. Tipus d'ecosistemes.
  2. Els components de l'ecosistema: biocenosi i biotop.
  3. Les relacions biòtiques intraespecífiques i interespecífiques i els seus tipus.
  4. L'hàbitat i el nínxol ecològic.
  5. L'alimentació dels éssers vius en els ecosistemes, productors, consumidors i descomponedors. Relacions tròfiques.
  6. El paper dels productors i els descomponedors en els ecosistemes.
  7. Les pirámides tròfiques: de nombres, de biomassa i d'energia.
  8. La matèria i l'energia en els ecosistemes: flux d'energia i cicle de la matèria.
  9. L'autoregulació de les poblacions: sistema depredador-presa.
   Cada grup de treball ha de fer una presentació en classe , als demés companys, del seu power point. Tots els power points, els reunirem en un i el penjaré al blog general de la assignatura.

   El dia que feu la presentació en classe, m'entregareu 5 activitats relacionades amb el que heu explicat. Aquestes activitats estarán proposades i resoltes per vosaltres, i jo les penjaré al blog general (sense resoldre) per a que els vostres companys les facen i entreguen.

   Podeu consultar en aquestes fonts d'informació que estan molt completes i contenen activitats: L'estructura dels ecosistemes.
   Consulteu la viquipèdia per a obtindre información general, i en altres pàgines web que aneu trobant vosaltres mateix. En clase teniu llibres de text per poder consultar.
   Teniu tota aquesta setmana (3 sessions) per a fer el power point.
   Les exposicions seran:
  • El dia 28 de Gener, dimarts, exposaran els grups 1, 2 i 3.
  • El dia 29 de Gener, dimecres, exposaran els grups 4, 5 i 6.
  • El dia 31 de Gener, divendres, exposaran els grups 7, 8 i 9

dijous, 16 de gener del 2014

TEMA 4 L'ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES


 
Albufera de València


Activitat inicial del tema 4:
 
   Llegueix amb atenció el següent text i contesta a les preguntes que et plantegen:
 
    " En l'any 2005, quan era hivern, uns científics espanyols que estudiaven els ocells migratoris a Mauritania, van sentir parlar d'un bassal on vivien cocodrils. Considerant impossible  que visqueren aquests animals enmig del desert, a més de 200 quilòmetres del riu més pròxim, van anar a visitar la zona.
 
   Sorprenenment, van comprobar que era cert. En un bassal de 100 metres quadrats habitaven uns 30 cocodrils que s'alimentaven dels abundants peixos d'aquesta massa d'aigua.
 
   És un fenòmen ecològic únic: aquesta población de cocodrils va quedar aïllada dels corrents fluvials fa més de 9000 anys, quan el Sahel es va convertir en un desert, i s'han mantingut gràcies a la gran abundancia de microorganismes en l'aigua, dels quals es nodreixen els peixos, que són al seu torn l'aliment d'aquests rèptils.
 
   Curiosament, els cocodrils no ataquen mai el bestiar que hi acudeix a beure. Per això, els indígenas consideren sagrats els cocodrils i s'abstenen de fer-los cap mal. Així s'ha establert un equilibri entre l'activitat humana i aquest frágil i extraordinari ecosistema en miniatura."
 


Cocodrils del Sahel
 
   Contesta a les següents preguntes:
 
a) Redacta un diàleg entre dues persones que reflexteixca el que s'explica en el text que acabes de llegir.
 
b) Busca on es trova Mauritania i fes un dibuix representatiu. Explica com és possible que els cocodrils pugen viure en un desert com el de Mauritania.
 
c) Què signifiquen els termes carnívor, hervíbor i omnívor? A quin tipus d'éssers vius s'apliquen? Posa un exemple de cada un.
 
d) Busca el significat de la paraula "ecosistema". Cita tres exemples d'ecosistemes aquàtics i tres més d'ecosistemes terrestres.
 
e) Què és l'ecologia? Indica la resposta correcta.
  • L'estudi dels impactes que l'ésser humà provoca sobre l'ambient.
  • Un conjunt de normes per a protegir la natura.
  • Una part de la biología que estudia les relacions entre els éssers vius i el seu ambien.
  • L'opció política defensada pels partits que s'anomenen "verds".
f) Busca el significat de "relacions tròfiques". Posa un exemple de relacions tròfiques en un ecosistema com la sabana africana. Significa això que en un ecosistema uns éssers depenen dels altres? Per què?
 
g) Com creus que pot degradar-se un ecosistema? Creus que es deuen cuidar els ecosistemes de la degradació produïda per les accions de les persones? Per què?