Dinàmica externa del planeta

Aquest és el segon text que has de llegir per introduïr el tema 6, després has de fer les activitats proposades:

   Durant el segle XVIII es va intentar trobar una explicació per a la presència d'uns enormes blocs de pedra que reposaven abandonats en diversos llocs de l'Europa central i Amèrica del Nord. La seua composició era molt diferent de les roques del voltant, i en molts casos jeien enmig d'una plana, amb evidents signes d'haver sigut portats fins allà des de molt lluny, però quin mecanisme podia explicar el desplaçament d'aquells blocs de moltes tones de pes al llarg de centenars de quilòmetres?

   L'any 1803, el matemàtic i naturalista John Playfair, a l'hora de resumir les investigacions va fer referència a les glaceres actuals. "Quant al transport de grans masses rocoses, les màquines més poderoses que utilitza la natura, són les glaceres, aquests rius de gel en moviment perpetu. La quantitat i les dimesions immenses de les roques que transporten han sigut contemplats amb sorpresa per tots els observadors, i expliquen suficientment com es van poder posar en moviment aquells blocs de pedra."

   Playfair va posar així en evidència que, en un passat no molt llunyà, el gel havia recobert gran part d'Europa i de l'Amèrica del Nord, i havia transportat aquelles roques fins a la localització actual.

         

Activitats:

a) Fes un resum del text que acabes de llegir.

b) Descriu què és una glacera.

c)  Les glaceres són agents geològics. Busca i escriu el significat d'agent geològic i digues quins altres agents geològics a part de les glaceres coneixes.

d) D'on obtenen l'energia els agents geològics per a realitzar els treballs que realitzen?

e) Les enormes roques abandonades, anomenades "blocs erràtics", es troben en llocs on actualment no hi ha gel. Com han pogut ser portades fin ací?

f) Tots els agents geològics estan formats per aigua o aire en moviment? N´hi ha algun que puga modelar el paisatge en un lloc sense atmosfera, com la Lluna?

TEMA 6 ELS CANVIS EN EL RELLEU DE LA TERRA.

COMENCEN AMB LA LECTURA D'UNS TEXTOS PER INTRODUÏR EL TEMA.

LA DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA.

    " L'1 de setembre, entre les nou i les deu de la nit, la Terra es va obrir de sobte prop de Timanfaya. Una enorme muntanya es va elevar del si de la terra i de l'apex s'excampaven flames que van continuar cremant durant dènou diez. Pocs diez després un nou abisme es formà i un torrent de lava es va precipitar sobre Timanfaya, sobre Rodeo i sobre una part de Mancha Blanca. La lava s'estengué, al principi amb tanta rapidesa com l'aigua, però aviat la velocitat va minvar i no corria més que com la mel. Però el 7 de setembre la massa de lava va destruir en un instant els llogarets de Maretas i de Santa Catalina. L'1 de setembre la lava es precipità sobre Mazo, va incendiar i cobrir tot aquest poblat i va continuar fins al mar, corrent sis diez seguits amb un soroll espantós i formant vertaderes cascades. Una gran quantitat de peixos morts sobrenadaven a la superficie del mar.

 

    Així va descriure Andrés Lorenzo Curbelo, capellà de Yaiza, l'erupció que en 1730 va canviar de dalt a baix l'aspecte de l'illa de Lanzarote, a l'arxipèlag canari. Aproximadament un quilòmetre cúbic de lava va ser expulsat a la superficie terrestre en pocs dies, que va colgar diverses poblacions i modificà dràsticament el paisatge.

 

    Les roques ens permeten veure que en el passat va haver-hi erupcions volcàniques, milers de vegades més violentes que aquesta, en diferents llocs de la Terra. El nostre planeta posseeix una colossal quantitat d'energia dins seu, capaç de desplaçar els continents, alçar muntanyes, produïr terratrèmols i desencadenar l'activitat volcánica."

 

 

 

Contesta a les preguntes següents:

 

a) Busca el significat de les següents paraules i escriu-lo: ápex, abisme, torrent, lava, erupció, arxipièlag, dràsticament.

 

b) Busca i situa sobre un mapa on es trova Lanzarote.

 

b) Escriu resumidament el que has llegit en el text.

 

c) Busca información sobre com es diuen les tres capes que formen la part sòlida del nostre planeta.

 

d) A l'interior de la Terra les roques es troben a temperaturas molt elevades. Com es manifesta aquesta calor en la superficie?

 

e) Qué és el focus sísmic d'un terratrèmol?
 

f) En què consisteix un sistema d'alerta primerenca (SAP)?


 

 

 

 

 

 

AVUTARDES SALVATGES I RECOL.LECTORES

   

    Les avutardes salvatges són aus protegides el nombre de les quals ha baixat molt els darrers anys, fet que està relacionat amb la utilització de maquinària pesant (trilladores) per a collir els cereals.

    Aquesta maquinària recol.lecta un camp en un matí, quan abans hi tardava uns quants dies. Això permetia que els pollets d'aquestes aus pogueren madurar i abandonar el niu, mentre que avui són atropellades perquè no tenen temps per a escapar.

    Les avutardes salvatges no són els únics ocells que pateixen aquest problema: alguns rapinyaires, com l'esparver cendrós, que també nidifiquen entre les espigues, han vist disminuir el seu nombre a mesura que ha augmentat la mecanització del camp.



Avutardes

Esparver cendrós

Després d'haver llegit el text contesta a aquestes preguntes:

1.- Busca al diccionari les següents paraules: avutarda, trilladora, rapinyaire, esparver cendròs, nidificar.

2.- Explica què significa en el text el terme "mecanització del camp".

3.- Els ocells rapinyaires són herbíbors o carnívors? Per què?

4.- Els ocells que s'esmenten en el text, quin tipus d'ecosistema habiten?

5.- Segons el contingut del text, quina d'aquestes frases es l'única correcta? Per què?

a) Els esparvers cendrosos són perjudicials per a les collites pel costum que tenen de nidificar entre les espigues.
b) Dedicar grans àrees al conreu de cereals és perjudicial per a les avutardes i altres ocells, ja que es veuen obligats a fer niu entre les espigues.
c) La utilització de maquinària pesant en la collita retarda molt la recollida dels cereals, fet que perjudica els ocells que nidifiquen als conreus.
d) L'ús de maquinària pesant ha produït un descens en el nombre d'alguns ocells, com les avutardes salvatges.

Contesta a les següents preguntes:

1.- Explica en què consisteix el sistema depredador-presa.
2.- Realitza dos dibuixos esquemàtics, un amb el fluix d'energia i l'altre amb el cicle de la matèria d'un ecosistema , i posa els noms que facen falta.

Activitats del tema 4.

Resol les següents activitats:

1.-  Quin nom rep la biocenosi de l'ecosfera?

2.-  Quins són els dos components que podem reconèixer en qualsevol ecosistema? Explica en què consisteix cada un.

3.-  Posa i explica tres exemples de factors biòtics i tres de factors abiòtics.

4.-  Què estudia l'ecologia i quins resultats tracta d'obtindre?

5.-  Explica què és una població i què és una comunitat.

6.-  Descriu l'hàbitat i el nínxol ecològic d'un elefant africà.

7.-  Les característiques del biotòp influeixen molt sobre la biocenosi d'un ecosistema. Influeixen els éssers vius, al seu torn, sobre les condicions del biòtop? Busca'n informació i explica com.

8.-  Busca dues fotografies de productors, dues de consumidors primaris, dues de consumidors secundaris i dues de descomponedors en internet i còpia-les.

9.-  Explica quines diferències hi ha entre els consumidors primaris, els secundaris i els terciaris.

10.-  Què és una cadena tròfica. Inventa'n una que corresponga a un ecosistema marí.

11.-  Ordena els següents éssers vius de manera que formen una cadena tròfica: serp, llagostí, herba, àguila, ratolí.

12.- En aquestes cadenes tròfiques, qui rep més energia, el gat salvatge o el duc? Per què?
         a) Pastura-------> llebre---------> gat salvatge.
         b) Arbre---------> papallona ---------> gripau ---------> serp ---------> duc.

13.-  Elabora una xàrxa tròfica amb els següents éssers vius característics d'un bosc: conill, papallona, ratolí, teuladí, fulles d'arbre, aranya, caragol, flors, aguila.

14.-  Els consumidors primaris s'alimenten de tot tipus de vegetals. On hi haurà més consumidors primaris: en l'alta muntanya o en un bosc?

15.-  Cita quatre animals que es troben en ecosistemes humanitzats com son els conreus, els parcs i jardins.