Per preparar la prova de Juliol has d'estudiar els quaderns 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, i 8. El dia de la prova has d'entregar obligatòriament (per escrit) un esquema de cada tema i les activitats següents resoltes: (Si tens qualsevol dubte pregunta-lo pel correu.) Baix tens uns resums que et poden ajudar a estudiar.
TEMA 1: EL MANTENIMENT DE LA VIDA.
1.- Quina és la diferència més important entre les cèl·lules procariotes i les eucariotes?
2.- Quina diferència hi ha entre els organismes unicel·lulars i pluricel·lulars?
3.- Indica les funcions principals de cada una de les biomolècules i posa'n, quan siga possible, un exemple.
4.- Quines són les tres estructures bàsiques que posseeixen totes les cèl·lules?
5.- Indica quins organismes posseeixen cèl·lules autòtrofes i quins heteròtrofes.
Visualitza i aprén aquesta projecció
Visualitza i aprén aquesta projecció
TEMA 2: LA NUTRICIÓ.
1.- Quins tipus de digestió hi ha en els animals? Com es realitza?
2.- Indica els organismes característics de cada tipus de respiració animal.
3.- Indica els tipus de brànquies que hi ha.
4.- Quins tipus d'aparell circulatori tenen aquests animals: mosquit, bacallà, musclo, gavina?
5.- Quins mecanismes permeten l'ascenció de la saba bruta des de l'arrel fins a les fulles?
TEMA 3: LA RELACIÓ I LA COORDINACIÓ. LA REPRODUCCIÓ.
1.- Assenyala què li passa a un animal des que es produeix un estímul fins que executa una resposta.
2.- Indica quins dos tipus de sistemes de coordinació presenten els animals i assenyala les característiques de cada un. Posseeixen ambdós tipus de coordinació, els vegetals?
3.- A què dóna lloc el conjunt de respostes d'un organisme als estímuls externs? De quin tipus pot ser en els animals?
4.- Indica els tipus de tropismes més importants.
5.- Resumeix les diferències entre la fecundació interna i l'externa.
6.- Indica les característiques del desenvolupament postembrionari directe i l'indirecte.
7.- Fes un esquema dels cicles vitals d'una molsa i una falguera, en què assenyales els processos que hi tenen lloc.
8.- Construeix una taula amb els avantatges i inconvenients de la reproducció asexual i sexual.
TEMES 4 i 5: L'ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES. ELS ECOSISTEMES DE LA TERRA.
1.- Explica en què consisteix el sistema depredador-presa.
2.- Realitza un esquema amb les espècies de plantes i animals més importants dels ecosistemes terrestres.
3.- Indica quines són les diferents zones d'un ecosistema marí en funció de la profunditat i en funció de la distancia a la costa.
4.- Defineix biodiversitat i valora la biodiversitat d'un bosc mediterrani i la d'un conreu.
5.- Fes un dibuix en diversos passos que explique el procés de formació del sòl.
TEMA 6: LA DINÀMICA EXTERNA I INTERNA DEL PLANETA.
1.- Fes un resum amb els tipus de meteorització mecànica i química.
2.- Enumera les característiques que tenen en comú els agents geològics.
3.- Cita tres exemples de roques sedimentàries i indica de quin tipus de sediment procedeix cada una.
4.- Fes un resum sobre la formació del carbó, del petroli i del gas natural. Explica què és el gas natural.
5.- Explica què és l'hipocentre, l'epicentre i les ones superficials d'un terratrèmol.
6.- Resumeix els processos de formació de les muntanyes.
7.- Explica amb un exemple què és un sistema d'alerta primerenca.
TEMA 7: L'ENERGIA. LA CALOR I LA TEMPERATURA.
1.- Posa un exemple de cada una de les diferents formes de presentar-se l'energia.
2.- Descriu els avantatges i inconvenients de cada una de les fonts renovables d'energia.
3.- Elabora un quadre en què indiques quines fonts d'energia emeten diòxid de carboni i quines no n'emeten.
4.- Assenyala els tipus de materials que podem trobar segons la capacitat de conduir la calor. Posa un exemple de cada un.
5.- Explica les formes en les quals es pot propagar la calor.
6.- Fes un esquema dels canvis d'estat que hi ha.
TEMA 8: LA LLUM I EL SO.
1.- Fes un esquema en el quadern indicant com podem classificar els cossos segons la capacitat d'absorció de la llum.
2.- Explica què és la refracció i la reflexió de la llum.
3.- Explica quines són les qualitats del so.
RESUMS:
TEMA 1: EL MANTENIMENT DE LA VIDA.
Funcions vitals:
- Alimentació
- Respiració.
- Alliberament de productes de rebuig.
- Resposta davant canvis ambientals.
- Creixement.
- Reproducció.
Composició:
Tots els éssers vius estem formats per dos tipus de biomolècules:
- Inorgàniques. No exclusives dels éssers vius: aigua i sals minerals.
- Orgàniques: Exclusives dels éssers vius: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.
Cèl·lules:
Teoria cel·lular:
- La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius.
- La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius.
- Tota cèl·lula procedeix, per divisió, d'una altra de preexistent.
Hi ha dos tipus de cèl·lules:
- Procariotes: sense nucli.
- Eucariotes: amb nucli. Poden ser animals o vegetals.
Nutrició cel·lular:
Les cèl·lules poden presentar dues modalitats de nutrició:
- Nutrició heterótrofa. Fabriquen la seua materia orgánica a partir de compostos inorgànics simples i una Font d'energia generalment la llum del Sol.
- Nutrició heterótrofa. Han de prendre la materia orgánica de l'exterior, ja que són incapaces de sintetitzar.
El metabolisme és el conjunt de processos químics que tenen lloc dins la cèl·lula. Hi ha dos tipus de reaccions metabòliques:
- Catabolisme: degradació de substàncies orgàniques per a alliberar energía.
- Anabolisme: construcción de molècules complexes a partir de molècules simples. Requereix energía.
Reproducció cel·lular:
És el procés mitjantçant el qual una cèl·lula mare es divideix i origina noves cèl·lules anomenades cèl·lules filles.
La mitosi és un procés de divisió del nucli, en què es reparteix el material genètic de manera equitativa entre les cèl·lules filles.
TEMA 2: LA NUTRICIÓ.
LA NUTRICIÓ ANIMAL:
Digestió:
Es realitza a l'aparell digestiu. Comprén quatre fases:
Es realitza a l'aparell digestiu. Comprén quatre fases:
- Ingestió. Presa d'aliments de l'exterior.
- Digestió. Transformació dels aliments en nutrients.
- Absorció. Pas dels nutrients a la sang.
- Egestió. Eliminació dels residus no digerits a l'exterior.
Respiració:
Es realitza a l'aparell respiratori. Hi ha diversos tipus de respiració:
- Cutània. L'intercanvi de gasos té lloc a través de la superficie del cos.
- Branquial. S'efectua a través de brànquies, prolongacions molt fines de la superficie del cos que arriben a quasi totes les cèl·lules de l'animal.
- Pulmonar. Es realitza per pulmons, cavitats internes de parets molt fines i humides, plenes de vasos sanguinis.
Circulació:
La realitza l'aparell circulatori. Tipus d'aparells circulatoris:
- Obert. El líquid de transport abandona els vasos sanguinis i s'escampa pels espais que hi ha entre els òrgans.
- Tancat. La sang circula sempre per l'interior dels vasos sanguinis. Pot ser simple, si la sang només passa una vegada pel cor en un recorregut complet, o doble, si passa dues vegades pel cor.
Procés pel qual es recullen els productes de rebuig generats per l'activitat cel·lular i s'expulsen a l'exterior. La duen a terme: els túbuls de Malpighi en els insectes, les glàndules verdes en els crustacis i els renyons en els vertebrats.
LA NUTRICIÓ VEGETAL:
Comprén els procesos següents:
- Absorció. Pas d'aigua i sals minerals des del sòl cap a l'interior de l'arrel. Es du a terme a través del pèls absorbents de les arrels.
- Transport de saba bruta. Conducció d'aigua i sals minerals des de l'arrel fins a les parts verdes de la planta. Es realitza a través dels vasos conductors del xilema.
- Intercanvi de gasos. Es realitza a través deñs estomes.
- Fotosíntesi. Té lloc a les fulles i tiges verdes de la planta.
- Transport de saba elaborada. Transport de les substàncies orgàniques fabricades en la fotosíntesi a totes les cèl·lules. Es realitza a través dels vasos del floema.
- Respiració cel·lular. Utilització de les substàncies orgàniques per a obtindre energía.
- Excreció. Eliminació dels productes de rebuig generats en el metabolisme.
TEMA 3: LA RELACIÓ I LA COORDINACIÓ I LA REPRODUCCIÓ.
COORDINACIÓ I RELACIÓ ANIMAL:
Estímuls
Un estímul és un canvi en el medi extern o intern capaç de provocar una resposta.
Els estímuls poden ser físics, químics o biòtics.
Receptors
Són estructures que capten els estímuls. En els animals s'agrupen en els òrgans dels sentits. Converteixen aquests estímuls en impulsos nerviosos que viatgen fins als centres nerviosos, Segons la naturalesa de l'estímul, els receptors poden ser:
- Mecànics:sensibles al tacte, la pressió, el dolor, el moviment i el so.
- Químics: capten la presencia de certes substàncies químiques.
- Tèrmics: detecten canvis de temperatura.
- Lluminosos: capten la llum.
Elaboren les respostes que són portades fins als òrgans efectors.
En els vertebrats són l'encèfal i la medul·la espinal.
Els nervis condueixen els impulsos del dels centres nerviosos fins a totes les parts del cos, a fi que els òrgans efectors executen la seua acció.
Efectors
Són els òrgans encarregats de produir la resposta. Hi ha dos tipus de resposta davant un estímul:
- Motora: la resposta és el moviment. La realitza l'aparell locomotor.
- Secretora: la resposta és la producción de determinades substàncies. La realitzen les glàndules.
La resposta que donen les plantes davant els estímuls externs pot ser de dos tipus:
- Tropismes:respostes permanents davant un estímul, en què es produeixen canvis en la dirección del creixement del vegetal. Es parla de tropismes positius quan el creixement de la planta es dirigeix cap a l'estímul i de tropismes negatius quan se n'allunya.
- Nàties: són moviments passatgers de determinades zones del vegetal com a resposta a un estímul extern.
Asexual
Es pot realizar per:
- Escissió: trencament del progenitor en dues parts o més, cada una de les quals originarà un nou individu.
- Gemmació: formació d'una gemma en el cos de l'animal, que se'n pot separar i originar un nou individu o mantindre-s'hi unir i formar colònies.
Generalment necesita la participación de dos individus de diferent sexe, cada un dels quals aporta un gàmeta, que es forma a les gònades.
- Les gònades masculines són els testicles, on es formen els espermatozoides.
- Les gònades femenines són els ovaris, on es formen els òvuls.
- Fecundació: unió de l'òvul i l'espermatozoide per a formar la cèl·lula ou o zigot. Pot ser externa o interna.
- Desenvolupament embrionari: comprén des que es forma el zigot fins al naixement de l'individu.
- Desenvolupament postembrionari: des del anixement de l'individu fins que arriba a adult. Por ser directe o indirecte.
Asexual
Es pot realizar per:
- Reproducció vegetativa. Mitjançant la formació de gemmes a partir de les quals naix un individu. Pot ser per estolons, bulbs i tubercles.
- Reproducció per espores. A partir d'una cèl·lula de l'individu s'originen diverses cèl·lules filles o espores, capaces per si mateixes originar un nou individu.
En les plantes amb llavors comprén les etapes següents:
- Pol·linització. Transport del gra de pol·len fins al pistil.
- Fecundació. Té lloc a l'interior de l'ovari. Com a conseqüència l'òvul fecundat es transforma en la llavor, que conté l'embrió i les reserves d'aliment.
- Formació del fruit. Procedeix de la transoformació de les parets de l'ovari. La seua funció és protegir i dispersar la llavor.
- Dispersió i germinació de la llavor. Mitjançant la dispersió la llavor es propaga a altres llocs. La llavor germina quan troba les condicions adequades l'oxigen, temperatura i humitat.
TEMA 4: L'ESTRUCTURA DEL ECOSISTEMES
Components de l'ecosistema
Un ecosistema està constituit per la biocenosi, el biòtop o les relacions, tant biòtiques com abiòtiques que s'estableixen entre aquests.
- La biocenosi és el conjunt d'éssers vius, o de poblacions, que ocupen una área natural, i les relacions que s'estableixen entre aquests.)
- El biòtop és el lloc o espai físic ocupat per una comunitat i les característiques o condicions ambientals que els caracteritzen.
- Intraespecífiques: entre individus de la mateixa espècie, com les relacions gregàries, colonials, socials o familiars.
- Interespecífiques: entre individus de diferent espècie. Com el mutualisme, el comensalisme, l'inquilinisme, el parasitisme o la depredació.
- L'habitat és el lloc físic on es poden trobar habitualment els individus d'una espècie i al qual es troben adaptats.
- El nínxol ecològic és el paper que una espècie realitza en l'ecosistema.
Un nivel tròfic és el conjunt d'organismes que obtenen la materia i l'energia de la mateixa manera. Podem distinguir-hi:
- Productors. Organismes autòtrofs que fabriquen la seua materia orgánica a partir de materia inorgánica.
- Consumidors. Organismes heteròtrofs, que s'alimenten de materia orgánica ja elaborada. Poden ser:
- Secundaris (carnívors) . S'alimenten dels herbívors.
- Terciaris (omnívors). S'alimenten d'herbívors i d'altres carnívors.
- Descomponedors. Organismes heteròtrofs que transformen la materia orgánica dels nivells anterior en materia inorgánica.
Relacions tròfiques
Les relacions trófiques que s'estableixen entre els éssers vius d'un ecosistema es poden representar en forma de cadenes i xarxes tròfiques.
L'estructura trófica d'un ecosistema també es pot representar gràficament utilitzant pirámides tròfiques de tres tipus: pirámides de nombres, pirámides de biomassa i pirámides d'energia.
TEMA 5: ELS ECOSISTEMES DE LA TERRA.
Ecosistemes terrestres
La distribució dels organismos en els ecosistemes terrestres depèn de factors climàtics.
Els ecosistemes terrestres més importants, segons la zona climática són:
- Zona freda:
- Tundra. El clima és molt fred i les precipitacions són escasses.
- Taiga. Hi abunden les precipitacions en forma de neu.
- Zona temperada:
- Bosc caducifoli. Pluges abundants tot l'any.
- Bosc mediterrani. Pluges molt irregulars.
- Zona càlida:
- Bosc tropical. Precipitacions irregulars.
- Sabana. Temperatures altes i poques variacions.
- Desert càlid. Clima molt sec.
Ecosistemes aquàtics
Els factors que més influencia tenen en la distribució dels organismos són:
- La llum.
- La temperatura.
- La profunditat.
- La salinitat.
- El contingut d'oxígen.
- El moviment de l'aigua.
- La pressió.
- Ecosistemes marins (mars i oceans).
- Ecosistemes d'aigua dolça, que al su torn poden ser:
- Aigües corrents (rius i torrents).
TEMA 6: LA DINÀMICA EXTERNA I LA DINÀMICA INTERNA DEL PLANETA.
LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA:
Els agents atmosfèrics produeixen la meteorització de les roques.
Els agents geològics provoquen l'erosió, el transport i la sedimentació dels materials, i realitzen un modelat del paisatge.
Meteorització
- Meteorització mecánica: trencament de les roques a causa d'esforços, colps i fregaments.
- Meteorització química: alteració dels minerals que componen les roques.
- Meteorització biológica: produïda per l'activitat dels éssers vius.
Erosió. Consisteix en l'evacuació dels materials arrancats a les roques.
- Origina el modelat del relleu.
- Cada agent geològic modela el relleu d'una forma característica que es pot reconèixer.
- La capacitat erosiva d'un agent geològic depén de la seua energía i de la resistència de les roques.
Sedimentació. Es dóna quan l'agent geològic perd energía i capacitat de transport. Aleshores, els sediments poden ser mobilitzats per un altre agent geològic.
Agents geològics
- Vent: poca capacitat d'erosió. Transporta material fins.
- Glaceres: gran capacitat d'erosió i transport. Només en climes freds i de muntanya. Excaven valls en forma d'U, de fons pla.
- Aigües salvatges: gran capacitat erosiva. Els ventalls al·luvials són zones de risc.
- Rius: excaven valls en V. Formen grans planures.
- Aigües subterrànies: produeixen la dissolució de les roques calcàries i la formació del modelat càrstic (coves).
- Mar: origina penya-segats, plataformes d'abrasió, etc.
Els sediments s'acumulen en capes o estrats a les conques sedimentàries.
L'enfonsament de la conca permet l'acumulació de grans gruixos de materials.
La diagènesi és el procés de transformació dels sediments en roques sedimentàries.
LA DINÀMICA INTERNA DEL PLANETA
És produïda per la calor interna del planeta, que al seu torn es va generar per:
- Impactes d'asteroides.
- Caiguda dels materials densos a l'interior i formació del nucli.
- Desintegració dels materials radiactius.
- Vulcanisme: eixida a la superficie de les roques foses en forma de colades de lava.
- Sismicitat: moviments bruscos de l'escorça terrestre.
- Isostàsia: moviments lents verticals, d'enfonsament o alçament de l'escorça.
- Deriva continental: moviments lents horitzontalsl dels continents i oceans, les posicions dels quals van canviant.
- L'atmosfera i la hidrosfera. Els volcans expulsen diòxid de carboni i vapor d'aigua, entre altres gasos.
- El camp magnètic, que es produeix al nucli extern.
- Les roques calentes, que es poden utilizar com a recurs per a obtindre energía eléctrica.
- Els fenòmens hidrotermals, com els guèisers i les fonts termals.
Quan l'ésser humà ocupa zones d'activitat volcánica o sísmica.
Quan els volcans i sismes produeixen fenòmens secundaris, com els tsunamis, qude causen danys en zones allunyades.
L'ésser humà tracta d'evitar les catástrofes mitjançant:
- Previsió: estudi del terreny i elaboració de mapes de risc.
- Prevenció: aplicación de mesures per a evitar o minimitzar els danys.
- Predicció: esbrinar el momento i el lloc en què es materialitzarà el risc. Es realitza mitjançant sistemes d'alerta primerenca.
- Magmàtiques. Són formades per la consolidació d'un magma. Poden ser: plutòniques, si es consoliden lentament a l'interior de l'escorça. com el granit; i volcàniques, si es consoliden ràpidament a la superficie terrestre, com el basalt.
- Metamòrfiques. Es formen quan les roques són sotmeses a altes pressions i temperaturas, sense arribar a fondre's, com la pissarra o el marbre.
TEMA 7: L'ENERGIA
És una magnitud física que associem amb la capacitat que tenen els cossos de produir canvis en si mateixos o en altres cossos. En el sistema internacional es mesura en joules (J).
Característiques
Entre les característiques de l'energia destaques aquestes:
- Es pot emmagatzemar.
- Es transfereix.
- Es pot transportar.
- Es degrada.
- Es conserva.
- Energia mecánica. És la suma de dues energies:
- Potencial: la que té un cos a certa altura sobre el sòl.
- Energia eléctrica, com la que produeixen les centrals.
- Energia interna, com la que posseeixen els cossos a causa del moviment de les melècules o dels àtoms.
- Energia electromagnética, com la que posseeeixen les radiacions lluminoses i les ones de ràdio i televisió.
- Energia química, que es manifesta en les reaccions químiques.
- Energia nuclear, als nuclis dels elements químics.
- Energia térmica, deguda al moviment de les partícules.
Una font d'energia és tot aquell recurs natural o artificial del qual podem extraure algun tipus d'energia i després utilizar-la.
Segons la disponibilitat, podem clasificar-les en:
- Fonts no renovables d'energia. Aquelles que es troben en quantitats limitades, per això s'esgoten a mesura que es van utilitzant. Són el carbó, el petroli, el gas natural i l'urani.
- Fonts renovables d'energia. Aquelles que es troben en quantitats il·limitades en l'escala temporal humana i, per tant, no s'esgoten.
Fonts renovables
- `Hidràulica. S'obté a partir de l'aigua. A les centrals hidroelèctriques es transforma aquesta energía en eléctrica.
- Solar. Arriba a la Terra com a radiació electromagnética procedent del Sol. Es pot utilizar per via térmica o fotovoltaica.
- Eòlica. Produïda pel vent. Es capta a través d'aerogeneradors, que transformen aquesta energía en eléctrica.
- Biomassa. S'obté a partir de materia orgánica.
- Geotèrmica. Prové de la calor interna de la Terra.
- Mareomotriu. S'obté de les marees.
És la quantitat d'energia que es transfereix d'un cos a un altre quan están en contacte i a diferent temperatura.
Els cossos cedeixen o guanyen calor, però no en posseeixen.
Mesura
En el Sistema Internacional es mesura en joules (J), Això no obstant, s'utilitza també la caloría.
1J=0'24 cal; 1cal=4'18J.
Efectes
Els efectes més importants que produeix sobre els cossos són:
- Dilatació. Augment de mida que experimenta un cos quan rep energía en forma de calor,. En general, els gasos es dilaten més que els líquids, i aquests, més que els sòlids.
- Canvis d'estat. Poden ser:
- Regressius. Si tenen lloc per alliberament de calor.
Propagació
- Conducció. Forma de propagació de la calor en un sòlid.
- Convecció. Transmissió de la calor en un fluid (líquid o gas).
- Radiació. Transmissióde la calor sense que hi participe cap medi material. Tots els cossos absorbeixen radiació però també n'emeten quan están calents.
Mesura la quantitat d'energia interna que posseeix un cos.
L'energia interna és la suma de l'energia cinètica de totes les partícules que componen un cos.
Mesura
L'instrument que s'utilitza per a mesurar la temperatura és el termòmetre.
Hi ha tres escales termomètriques:
- Escala Celsius.Mesura la temperatura en graus Celsius. Els punts de referencia són 0 ºC (punt de fusió de l'aigua) i 100 ºC (punt d'ebullició de l'aigua). L'interval es divideix en 100 parts. Cada part és 1 ºC.
- Escala Fahrenheit. Mesura la temperatura en graus Fharenheit. Els punts de referencia són 32 ºF (punt de fusió de l'aigua) i 212 ºF (punt d'ebullició de l'aigua). L'interval es divideix en 180 parts. Cada divisió és 1 ºF.
- Escala Kelvin. Mesura la temperatura en kelvin. Els punts de referencia són 273 K (punt de fusió de l'aigua) i 373 K (punt d'ebullició de l'aigua). L'interval es divideix en 100 parts. Cada divisió és 1 K.
TEMA 8: LA LLUM I EL SO
LA LLUM
És una forma d'energia que ens permet veure el color i la forma dels objectes quan es troben ben il·luminats.
Quan arriba a un medi, part de la llum és absorbida i una altra part és reflectida.
Propietats
- La llum es propaga en línea recta i en totes direccions.
- La seua velocitat de propagació depén del medi. En el buit i en l'aire, la velocitat és aproximadament igual (300.000Km/s).
És el canvi de dirección que experimenta un raig lluminós quan xoca contra la superficie d'un cos.
Els espills són cossos opacs, amb una superficie llisa i polida que reflecteixen tota la llum que els arriba. Poden ser:
- Plans. Reflecteixen una imatge semblant a la real.
- Corbats. Distorsionen la imatge real.
És el canvi de dirección que experimenta un raig lluminós quan passa d'un medio a un altre en què la velocitat és diferent. Aquest fenomen es pot observar en les lents.
Una lent és un cos transparent, generalment de vidre, que pot formar imatges refractant la llum. N'hi ha dos tipus:
- Lents convergents. Concentren els raigs de llum.
- Lents divergents. Fan que els raigs de llum se separen.
És la descomposició de la llum en diferents colors. La llum blanca és una mescla de colors. Quan aquesta llum travessa un medi dispersor, com un prisma, es descompon en els colors de l'arc iris.
EL SO
Són ones que es generen quan un cos vibra.
Propietats
- No es propaga en el buit.
- Es propaga en totes direccions.,
- En propagar-se, transporta energía però no materia.
- La seua velocitat de propagació depén del medi en què es transmet.
Les qualitats que permeten distinguir un so d'un altre són:
- Intensitat. Quantitat d'energia per unitat de temps. Permet distinguir entre sons forts i dèbils.
- Tó. És determinat per la freqüència. Segons el to, hi ha sons greus i aguts.
- Timbre. Permet distinguir sons d'igual intensitat i to produïts per dues fonts sonores diferents.
